divendres, 30 de març de 2012

Recomanació: Minifestival


Aquí va una altra recomanació. Aquest cap de setmana torna a Barcelona el MINIFESTIVAL, que un any més ens porta un seguit de delícies underground a descobrir (i en alguns casos a redescobrir). Tindrà lloc aquesta nit a la sala Underground i demà al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. Aquí va la programació:


DIVENDRES 30 DE MARÇ - VIERNES 30 DE MARZO
SALA UNDERGROUND

(Granada del Penedés,19 – Metro Diagonal)
21:30 H - Entrada Gratis

ELS NENS EUTRÒFICS (Barcelona)
NATURALESA SALVATGE (Barcelona)
MISS Q (Barcelona)

***********************

DISSABTE 31 DE MARÇ - SÁBADO 31 DE MARZO
CENTRE ARTESSÀ TRADICIONARIUS

(Travessia de St. Antoni, 6 – Metro Fontana)
19:30 H - Entrada anticipada: 17 euros / Taquilla 21 euros

DARK DARK DARK (Minneapolis)
ALASDAIR ROBERTS (Glasgow)
SARAH NIXEY ex Black Box Recorder (Londres)
LAETITIA VELMA (París)
ANÍMIC (Collbató)
ALPHABET BLACKWARDS (Oxford)






dimecres, 28 de març de 2012

Recomanació: Inspira a Granollers

Avui m'agradaria recomanar-los un concert que tindrà lloc aquest dissabte, 31 de març (23h.) a la NAUB1, l'equipament musical del recinte Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers. INSPIRA, un dels valors a l'alça de l'actual panorama independent català, és el projecte de Jordi Lanuza, a qui alguns coneixeran per les seves col·laboracions amb gent com Maria Coma o Pau Vallvé, qui ha produït el seu darrer disc, "Escapistes". Folk reflexiu però intens, molt intens. Cançons i arranjaments de gran profunditat que els acosten a propostes com les de Fleet Foxes, Bon Iver o Iron & Wine. I entrades a tan sols sis euros. Si són dels que es pensen que a Granollers no hi passa res, acostin-se aquest dissabte a Roca Umbert. No se'n penediran.

Més info:
http://inspirabcn.bandcamp.com/
http://www.naub1.cat/



dimarts, 27 de març de 2012

The Farewell Show: chapter four


ORIOL STARDUST with RICKY GIL
Colectivo Salón, Barcelona
March 24th, 2012
Photos by Lluís Capellades

Les últimes fotografies del meu concert de comiat. I a continuació, els enllaços amb dos vídeos enregistrats per l'amic Barto Ruíz durant la recta final del concert:

Top of the Hill - Oriol Stardust + Ricky Gil


I novament, moltes gràcies a tots! Va ser un plaer!




Set list:

-Bubble
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-Samantha
-Brooklyn
-Lost in You
-Telecaster Girl
-The Ghost of the Seventh Floor
-Take My Dream - with Mónik Fuuur
-Broken Doll - with Mónik Fuuur
-Dancing with the Clown - with Mónik Fuuur
-Not a Dog nor a Cat
-Dead Town - with Ricky Gil
-I'm Sorry for Loving You - with Ricky Gil
-Top of the Hill - with Ricky Gil

Encore:
-Brown Water (unplugged)
-(I've Seen a) Bicycle
-Gonna Sleep on the Floor


www.myspace.com/oriolstardust




The Farewell Show: chapter three



ORIOL STARDUST with RICKY GIL
Colectivo Salón, Barcelona
March 24th, 2012
Photos by Johnny Rock'n'Roll


Quan tenia 15 o 16 anys, vaig descobrir un grup de Barcelona que es deia Matamala. Els vaig descobrir escoltant la ràdio, i em vaig enganxar a un tema que es deia "City Night Life". Es pot dir que, de manera conscient o inconscient, aquell descobriment em va influir. Anys més tard vaig descobrir que abans de Matamala hi havia hagut un altre nom il·lustre, Brighton 64. Un nom que necessàriament has de venerar si vius en aquesta part del món i alguna vegada t'has posat una parka verda de cua de peix o una americana de tres botons.

Els enllaços entre Brighton i Matamala eren (i són, ara que Brighton han tornat per a quedar-se) els germans Ricky i Albert Gil. Els vaig conèixer quan el primer encapçalava Top Models, el segón tocava el baix en uns Malice que al cap de poc temps esdevindrien Chest i un servidor firmava articles a la desapareguda revista 33rpm. El tema és que al cap d'uns anys el Ricky va començar a fer concerts en solitari, i un bon dia em va proposar que compartíssim cartell. Ho vam fer el març de 2008 a l'enyorat bar Tribbiani del carrer Escorial, i durant els darrers anys hem repetit en escenaris com els del Cara B o el Macondo.

A més, el Ricky va tocar el baix al meu ep "I'm Sorry for Loving You", on també va participar Pol Font, exbateria de Matamala i Top Models. En principi anàvem a gravar un tema pel recopilatori "Somos los mods 2", que l'Albert estava a punt d'editar a través del seu segell, BipBip Records. Però ens ho vam passar tan bé que vam acabar fent més sessions i gravant quatre temes en total. Com es poden imaginar, trobar-te en un estudi de gravació amb algú a qui has escoltat des dels 15 anys, no té preu. I tampoc en té que un d'ells t'acompanyi durant el teu concert de comiat. "Dead Town", "I'm Sorry for Loving You" i "Top of the Hill". I el millor concert que he fet mai. Novament, moltes gràcies per tot (tant al Ricky com a l'Albert i al Pol)!



Set list:

-Bubble
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-Samantha
-Brooklyn
-Lost in You
-Telecaster Girl
-The Ghost of the Seventh Floor
-Take My Dream - with Mónik Fuuur
-Broken Doll - with Mónik Fuuur
-Dancing with the Clown - with Mónik Fuuur
-Not a Dog nor a Cat
-Dead Town - with Ricky Gil
-I'm Sorry for Loving You - with Ricky Gil
-Top of the Hill - with Ricky Gil

Encore:
-Brown Water (unplugged)
-(I've Seen a) Bicycle
-Gonna Sleep on the Floor


www.myspace.com/oriolstardust



The Farewell Show: chapter two




ORIOL STARDUST with MÓNIK FUUUR
Colectivo Salón, Barcelona
March 24th, 2012
Photos by Johnny Rock'n'Roll


Vaig conèixer Mónik Fuuur a través d'un anunci a internet. Ella buscava gent per completar el que aleshores era el seu projecte, Ivyfuuur The Polimonstre. En aquell moment, jo no tenia temps per implicar-me en cap altre projecte, però la descripció i les influències citades em van cridar l'atenció i vaig passar pel seu myspace. El que vaig escoltar em va flipar, literalment, i així li vaig fer saber. Ens vam mantenir en contacte i un bon dia ella es va presentar a un concert meu al Macondo. La cosa es va acabar amb mi tocant sobre una taula i ella donant-hi cops amb les mans a mode de percussió. No sé vostès, però poques cartes de presentació he vist jo que superin aquesta. La següent vegada que vam coincidir va ser a la PAPA. Era el primer dels diversos cops que compartiríem cartell al llarg de 2011. I per sort, la casualitat va voler que finalment acabéssim tocant junts. Bé, no va ser la casualitat, va ser la Mónik. Quan em va demanar si em podia acompanyar en alguns temes, la meva resposta va ser un sí rotund. El meu concert de comiat era el tercer en què m'acompanyava. Va tocar la mandolina a "Take My Dream", el violí a "Broken Doll" i va alternar ambdós instruments a "Dancing with the Clown". Novament, brutal. I després de tot el que acabo d'escriure, suposo que entendran que em senti afortunat d'haver comptat amb ella al meu últim concert. Moltes gràcies!



Set list:

-Bubble
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-Samantha
-Brooklyn
-Lost in You
-Telecaster Girl
-The Ghost of the Seventh Floor
-Take My Dream - with Mónik Fuuur
-Broken Doll - with Mónik Fuuur
-Dancing with the Clown - with Mónik Fuuur
-Not a Dog nor a Cat
-Dead Town - with Ricky Gil
-I'm Sorry for Loving You - with Ricky Gil
-Top of the Hill - with Ricky Gil

Encore:
-Brown Water (unplugged)
-(I've Seen a) Bicycle
-Gonna Sleep on the Floor





The Farewell Show: chapter one












ORIOL STARDUST: The Farewell Show
Colectivo Salón, Barcelona
March 24th, 2012
Photos by Johnny Rock'n'Roll


El 24 de març de 2007 vaig tocar per primera vegada a la desapareguda Comuna de l'Art de Mataró. Era el meu sisè concert, un dels millors que recordo haver fet mai, i va marcar un abans i un després per a mi. Cinc anys després, un altre dissabte 24 de març. Aniversari rodó que vaig fer coincidir amb el meu concert de comiat. El número 184. I, segons diuen alguns dels que hi van ser, el millor que he fet mai. Objectivament parlant, no sé si realment va ser el millor ni sóc qui per dir-ho. Però subjectivament, i això vol dir des del meu angle, definitivament crec que ho va ser. Ho creia quan una persona a qui aprecio moltíssim m'abraçava segons després d'acabar l'última cançó del meu últim concert. Ho creia quan gairebé caic a terra, literalment abatut per l'esforç físic i mental més gran que fins ara havia realitzat mai en un escenari. I ho segueixo creient ara, més de 48 hores després que tot allò s'acabés i amb les idees més clares.

Moltes gràcies a tots. Als que vau compartir aquest moment amb mi. Al Ricky i a la Mònica perquè el favor que em van fer no té preu. A Colectivo Salón per existir i per obrir-me les portes. A El Impulso Wilson, també per existir i per haver organitzat el meu concert de comiat. Als que vau cantar, als que vau aplaudir i als que us ho vau mirar en silenci. Als que veia habitualment des de qualsevol escenari i als que vau venir per primer cop. Als que vau immortalitzar el moment càmera en mà. A qui em va dir que les meves cançons li recordaven moments i etapes viscuts. I a qui em descuidi, que ja sabeu que sóc un desastre. Sis anys passen molt ràpid, i aquest va ser el millor comiat possible. En les properes actualitzacions penjaré fotografies d'un servidor tocant amb Mónik Fuuur i Ricky Gil. Gràcies per tot, va ser un plaer.


Set list:

-Bubble
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-Samantha
-Brooklyn
-Lost in You
-Telecaster Girl
-The Ghost of the Seventh Floor
-Take My Dream - with Mónik Fuuur
-Broken Doll - with Mónik Fuuur
-Dancing with the Clown - with Mónik Fuuur
-Not a Dog nor a Cat
-Dead Town - with Ricky Gil
-I'm Sorry for Loving You - with Ricky Gil
-Top of the Hill - with Ricky Gil

Encore:
-Brown Water (unplugged)
-(I've Seen a) Bicycle
-Gonna Sleep on the Floor


dissabte, 24 de març de 2012

Mistu Mistu @ NAUB1

MISTU MISTU
NAUB1, Granollers (Barcelona)
March 23rd, 2012


Mistu Mistu és el projecte personal de Miquel Sospedra, baixista de formacions com Mazoni o Sanjosex i, per tant, músic estretament vinculat a l'escuderia Bankrobber. En aquesta nova aventura, ha canviat el baix per la guitarra, s'ha envoltat de components de La Sentina i ha elaborat un repertori de cançons elàstiques i moldejables. Cacofonies, afinacions impossibles, versos galàctics i guitarres elèctriques que hi són sense ser-hi. Un brou ben remenat on el folk àcid conviu amb el krautrock més primitiu i la no wave més visceral. Durant poc més d'una hora i sense bisos -no calien formalismes- van presentar material propi, van musicar un poema de J.V. Foix ("Tot n'és ple") i van deconstruir els cançoners d'Anímic ("La pols i el punyal") i els propis Mazoni (l'inèdit "Pas a pas"). A tenir molt en compte. 




Audio: "Ós cavall" - Mistu Mistu


divendres, 23 de març de 2012

Ràdio Silenci

Ja podeu escoltar la darrera edició del programa "Guitarra, baix i bateria", que condueix Ricky Gil a Ràdio Silenci (La Garriga). Hi participa un servidor com a convidat, parlant sobre l'antifolk i tocant un tema amb el Ricky, "Dead Town". Podeu escoltar-lo al link següent: http://hipopotamabotafogo.wordpress.com/ .

Recordeu que demà, dissabte 24 (18,30h.) faré el meu concert de comiat. Tindrà lloc a Colectivo Salón (c/. Ciutat, 11 - Barcelona). Comptaré amb convidats de luxe: Ricky Gil (Brighton 64) i Mónik Fuuur (Ivyfuuur The Polimonstre). No hi faltin!

Oriol Stardust
http://www.myspace.com/oriolstardust


dijous, 22 de març de 2012

The Shortwave Set: Replica Sun Machine

Vivim en l'era de la immediatesa. La qual cosa vol dir que tot ha de ser immediat i, a poder ser, efímer. Els concerts han de tenir lloc en festivals i han de durar com a màxim mitja hora perquè en poguem veure tants com sigui possible. Acumulació. Que no degustació. El mateix passa amb els discos. Cada mes ens cau a sobre tal allau de novetats discogràfiques, que autèntics clàssics en potència ens passen desapercebuts. I cada cop tendim més a escoltar els discos una sola vegada, arxivar-los i passar al següent. Greu error, perquè no tots els discos entren a la primera. Hi ha autèntiques obres mestres que necessiten diverses escoltes per anar-ne descobrint els matisos. Obres que no entren de cop, sinó que cal interioritzar. I això requereix disposar d'un bé cada dia més escàs: temps.


És el cas de l'àlbum que ens ocupa. "Replica Sun Machine" (2008, Wall Of Sound) és el segon disc de The Shortwave Set. Un combo del sud de Londres que per aquest treball va comptar amb la producció de tot un Danger Mouse i va recollir excel·lents crítiques. Jo me'l vaig comprar quan va sortir, el vaig escoltar un parell de vegades i el vaig arxivar. Com deia abans, greu error. Fa uns dies el vaig rescatar, i ara m'adono de tot el que m'he estat perdent. Un exercici majúscul de pop complex -que no empalagós- i sofisticat que juga a diverses bandes: de les atmòsferes progressives de la inicial "Harmonia" salta a l'alt.rock de "Glitches'n'Bugs". L'èpica de "Replica" conviu amb la malenconia de cambra de "Yesterdays to Come" (on els Zombies troben Belle and Sebastian). I "House of Lies" i "Now Til '69" semblen dues cares d'una moneda anomenada David Bowie: la primera és un mig temps que encaixaria perfectament a "Hunky Dory o "Ziggy Stardust", mentre la segona remet a l'etapa berlinesa del Duc Blanc. Insisteixo, greu error el fet d'haver-lo passat per alt al seu moment. Perquè des de fa quatre dies hi visc obsessionat.




Audio: "House of Lies" - The Shortwave Set



dimecres, 21 de març de 2012

Lògicacacacacament


Després que Philippe Petit caminés entre les dues Torres Bessones de Nova York per una corda fluixa, la policia el va detenir i el va sotmetre a una bateria de preguntes que normalment anaven a parar allà mateix. Per què ho has fet? Per què? Per què? Per què? Petit es va indignar. Acabava de fer història en nom de l'art i a la policia no se li acudia res més que demanar-li per què. Es preguntava si realment calia una explicació lògica. No n'hi havia prou amb la bellesa de l'art? Calia cap més motiu? Per què tot s'ha de reduir a la lògica?




Audio: "Free Bird" - Lynyrd Skynyrd


dimarts, 20 de març de 2012

Rock'n'Roll Radio update...

L'entrevista d'aquest vespre a Ràdio Mollet s'ha suspès per causes alienes a un servidor. Disculpin les molèsties!

Rock'n'Roll Radio



Aquesta setmana estaré a la ràdio per partida doble. Prenguin nota i sintonitzin:

-El dimarts, a les 20,00, seré entrevistat per Susanna Aguilera a l'espai musical "Sona aquí" de Ràdio Mollet. Ho poden escoltar en directe a través del dial 96.3 FM, si es troben a Mollet del Vallès o rodalies, o bé a través de la pàgina web www.radiomollet.com.

-El dijous, a les 21,30, participaré a l'espai "Guitarra, baix i bateria", que condueix Ricky Gil a Ràdio Silenci (La Garriga). Poden sintonitzar l'emissora al 107.4 FM, o a través de l'enllaç www.radiosilenci.com. Posteriorment podran també escoltar el programa en diferit a http://hipopotamabotafogo.wordpress.com/, on també podran escoltar programes anteriors (cosa que els recomano fermament).

En ambdós casos parlaré del meu imminent concert de comiat, tocaré temes en directe i posaré música que m'agrada. THIS IS ROCK'N'ROLL RADIO: STAY TUNED FOR MORE ROCK'N'ROLL!


o.s.

Farewell Show



ORIOL STARDUST: The Farewell Show
Dissabte, 24 de març – 18:30
Colectivo Salón
c/. Ciutat, 11 – BARCELONA (metro: Jaume I)
ENTRADA GRATUÏTA

Organitza: El Impulso Wilson

http://www.myspace.com/oriolstardust
www.elimpulsowilson.com
www.colectivosalon.com



Concert de comiat d’Oriol Stardust

Oriol Stardust s’acomiada dels escenaris després de sis anys a la carretera. Ho farà el proper 24 de març amb un concert especial al barceloní Colectivo Salón i durant una data molt assenyalada. Perquè el dissabte 24 de març farà cinc anys que Stardust va tocar per primera vegada a la desapareguda Comuna de l’Art de Mataró. Un concert que va marcar un abans i un després a la seva trajectòria. I l’inici d’un cicle que es tancarà definitivament amb aquest concert de comiat. Stardust va oferir el primer concert a principis de 2006 al Sidewalk Cafe de Nova York, bressol del moviment antifolk. Des d’aleshores ha tocat en ciutats com Barcelona, Madrid, Londres, París, Berlin o Buenos Aires i ha enregistrat l’ep “I’m Sorry for Loving You” (2009). En aquest concert de comiat comptarà amb l’acompanyament de Ricky Gil (Brighton 64) i Mónik Fuuur (Ivyfuuur The Polimonstre).

dilluns, 19 de març de 2012

Holly Lanasolyluna @ Tarambana


HOLLY LANASOLYLUNA
Tarambana, Cardedeu (Barcelona)
March 15th, 2012

Originària de California, ha voltat per mig món i està actualment establerta a Barcelona. La vaig descobrir gràcies a Mónik Fuuur, que va tenir el detall de filmar-la amb el mòbil mentre assajava en un racó del Parc de la Ciutadella. I és clar, al veure el vídeo vaig tenir clar que l’havia de conèixer. Holly Lanasolyluna practica un electropop minimalista de baixíssima fidelitat, elaborat a partir d’instruments de joguina i joguines que esdevénen instruments. Impressionant. Un plaer haver-hi compartit escenari.



Tarambana: March 15th, 2012





ORIOL STARDUST
Tarambana, Cardedeu (Barcelona)
March 15th, 2012
Photos by Johnny Rock’n’Roll

El 15 de març s’acomplien sis anys del meu primer concert, al Sidewalk Cafe de Nova York. Volia celebrar-ho, i va ser un plaer poder-ho fer en un escenari tan especial per a mi com és el del Tarambana. “Gonna Sleep on the Floor”, “Take My Dream”, “Dancing with the Clown”, “I Found God” i “The Ghost of the 7th Floor”. Aquest va ser el set list d’aquell primer concert. I aquest mateix set list vaig incloure en un concert on vaig tenir el plaer de compartir escenari amb la gran Holly Lanasolyluna.


Set list:

-Dead Town
-King of the Jungle
-Brooklyn
-Jesus Wants Me for a Sunbeam – Vaselines
-Gonna Sleep on the Floor
-Take My Dream
-Dancing with the Clown
-I Found God
-The Ghost of the 7th Floor
-Not a Dog nor a Cat
-I’m Sorry for Loving You
-Top of the Hill

Encore:
-Before I Fell in Love
-Thursday Night
-(I’ve Seen a) Bicycle
-I Wanna Be Your Boyfriend – Ramones

Encore 2:
-Police on My Back – The Equals
-I Just Want to Have Something to Do – Ramones

MAG Festival: March 9th, 2012





ORIOL STARDUST
MAG Festival @ Jazz Cava, Vic (Barcelona)
March 9th, 2012
Photos by Jesús Castro

Un servidor, a la Jazz Cava de Vic, durant la festa de presentació del MAG Festival. Un festival benèfic per a recollir fons que es destinaran a la lluita contra el càncer, i que enguany ha comptat al seu cartell amb gent com Hidrogenesse, Santa Rita o The Pepper Pots. Un plaer participar en aquesta iniciativa i un plaer tocar a la Jazz Cava. Gràcies a l’organització per convidar-me.


Set list:

-Dead Town
-September
-Nobody’s Favourite Song
-Before I Fell in Love
-Telecaster Girl
-Dancing with the Clown
-Jesus Wants Me for a Sunbeam – Vaselines
-Top of the Hill
-Diamonds by the Yard – Elliott Murphy
-Not a Dog nor a Cat
-I’m Sorry for Loving You

Beer Jungle: February 12th, 2012




ORIOL STARDUST
Beer Jungle, Barcelona
February 12th, 2012
Photos by Johnny Rock'n'Roll / Manon D.




Set list:


-Sick and Tired (Between Your Legs)
-Broken Doll
-King of the Jungle
-Before I Fell in Love
-Telecaster Girl
-Not a Dog nor a Cat
-Dancing with the Clown
-Jesus Wants Me for a Sunbeam - Vaselines
-Top of the Hill
-Thursday Night


Encore:
-Knockin' on Heaven's Door - Bob Dylan
-(I've Seen a) Bicycle
-Gone



The Fotolog Years: an outro...

Doncs fins aquí arriba el repàs (o més ben dit, procés de recuperació i conservació... que bé que ha quedat això) a l'arxiu del meu fotolog. The future starts now...

The Fotolog Years: February 7th, 2012


PHOEBE KREUTZ
Luchador Records, Barcelona
February 3rd, 2012


L'altre dia vaig dir que no té preu que Phoebe Kreutz et dediqui una cançó com "Ass". Suposo que encara en té menys que tanqui un concert amb un tema que li havies demanat la nit anterior i que no havia pogut fer, "The Ballad of Throat Culture" -una de les meves cançons preferides dels darrers anys-. I que, a més de tocar-lo amb intensitat màxima, te'l dediqui. Pell de gallina. I momentàs. Recordin que Phoebe Kreutz i Toby Goodshank/L.A. Boobs es troben de gira per Catalunya. Aquesta nit els podran veure a Sant Feliu de Guíxols, i demà a Palafrugell. Consell d'amic: si poden, no s'ho perdin.







Audio: "My Favorite Beatle" - Phoebe Kreutz

The Fotolog Years: February 6th, 2012


L.A. BOOBS
Luchador Records, Barcelona
February 3rd, 2012


L.A. Boobs és la nova aventura musical de Toby Goodshank (exMoldy Peaches). Un duet que comparteix amb Deenah Vollmer i que alterna amb la seva trajectòria solista. Precisament, aprofita els concerts en solitari de la seva actual gira europea per a presentar aquest nou projecte. Un projecte que ja ha donat com a fruit un ep farcit de folk-punk irreverent i pocavergonya, i que va oferir a l'Anònims de Granollers el seu debut oficial als escenaris. Va ser el passat dijous 2 i sense mandolina: se l'havien descuidat en un tren i no la van poder recuperar fins l'endemà, hores abans d'oferir aquest segón show, a la botiga de discos barcelonina Luchador Records. Toby Goodshank/L.A. Boobs es troben de gira per Catalunya juntament amb Phoebe Kreutz. Aquesta setmana encara són a temps de veure'ls a Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell.







Audio: "Meditate" - L.A. Boobs

The Fotolog Years: February 5th, 2012


PHOEBE KREUTZ with MATT COLBOURN
Anònims, Granollers (Barcelona)
February 2nd, 2012


Hi ha coses que no tenen preu. Per exemple, que Phoebe Kreutz et dediqui en directe una cançó que tracta sobre el seu cul. Una cançó, "Ass", que deixa clar l'immens sentit de l'humor i savoir faire d'una de les joies de l'antifolk novaiorquès. Altres exemples en són "All Summer Long", "My Favorite Beatle", "Frankenstein", "Coco" o "Oh, Elizabeth I". A la fotografia, Phoebe Kreutz acompanyada per Matt Colbourn durant el primer concert de la gira europea que està duent a terme amb Toby Goodshank i que aquest migdia els ha portat al festival Tanned Tin de Castelló. La setmana que ve estaran a Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. No els perdin la pista.








Audio: "Ass" - Phoebe Kreutz

The Fotolog Years: February 4th, 2012


TOBY GOODSHANK
Anònims, Granollers (Barcelona)
February 2nd, 2012


Toby Goodshank en el primer concert de la gira europea que comparteix amb Phoebe Kreutz. L'exMoldy Peaches va interpretar el material més recent del seu extens repertori solista i va presentar el seu nou projecte conjunt amb Deenah Vollmer, L.A. Boobs -que oferien a l'Anònims el seu debut oficial-. Folk-punk directe i amb un personal sentit de l'humor a càrrec d'un dels pilars de l'antifolk de Nova York. Un plaer haver tornat a gaudir del seu directe.








Audio: "Baby I Feel Like I Just Got Cut In Half" - Toby Goodshank

The Fotolog Years: February 1st, 2012


TOBY GOODSHANK
+ PHOEBE KREUTZ
en concert

Dijous, 2 de febrer – 21:30
Restaurant-llibreria Anònims
c/. Ricomà, 57 – Granollers (Barcelona)


http://tobygoodshank.bandcamp.com
http://www.myspace.com/phoebekreutz



Dues figures clau de l’escena antifolk de Nova York començaran a Granollers la seva propera gira europea. Es tracta de Toby Goodshank, excomponent dels celebrats Moldy Peaches, i Phoebe Kreutz, que tocaran el proper dijous 2 de febrer al restaurant-llibreria Anònims. Donaran d’aquesta manera el tret de sortida a un tour que els portarà per ciutats com Barcelona, París o Berlín, i per escenaris com el del reconegut festival Tanned Tin de Castelló. El concert començarà a dos quarts de deu de la nit, amb entrada gratuïta.

Toby Goodshank es va donar a conèixer com a guitarrista dels aclamats Moldy Peaches. Des que el grup va abandonar la seva activitat, ha seguit col·laborant amb pilars de l’escena antifolk novaiorquesa com el seu bon amic Jeffrey Lewis o la també exMoldy Peaches Kimya Dawson. I el més important, ha editat una quinzena de discos en un període de cinc anys. Una discografia farcida de cançons semiacústiques, d’estructures poc convencionals i amanides amb lletres d’un sentit de l’humor d’allò més personal.

Phoebe Kreutz practica un folk-pop entremaliat i efectiu, impregnat d’una lírica enginyosa i pocavergonya que combina innocència, ironia i sarcasme a parts iguals. I és que Kreutz tant pot cantar a la reina Elisabeth I com explicar la divertida història d’un grup de rock’n’roll fictici o dedicar tot un himne al seu propi cul. I a sobre ho fa amb tota la gràcia del món. Un repertori fresc que ha posat la crítica i el públic de Nova York als seus peus. No en và el totpoderós New York Times l’ha definit com a “genuïnament divertida”.

The Fotolog Years: January 31st, 2012


PAUL HEATON


M'agrada Paul Heaton. No només pels seus gairebé 30 anys de trajectòria artística sense fisures, sinó també pel seu compromís incondicional amb allò en què creu i la seva actitud davant la vida. I és que, lluny d'adoptar cap posat d'estrella, la veu dels Housemartins i The Beautiful South s'assembla més aviat al col·lega amb qui et podries prendre unes pintes en una barra de bar. I probablement ho sigui. La qual cosa explica la iniciativa que posarà en marxa el proper mes de maig per celebrar el seu 50è aniversari: una gira en bicicleta per diversos pubs de la Gran Bretanya. L'objectiu és doble: d'una banda, fomentar el transport sostenible; de l'altra, reivindicar la figura del pub com a espai social i vital que cal preservar. Per això, convida al públic a desplaçar-se amb ell en bicicleta d'una població a una altra al llarg de la gira, i té previst allotjar-se cada nit al mateix pub on hagi actuat. En un moment en què el terme indie s'ha pervertit fins a extrems preocupants, actituds com aquesta són molt més que dignes d'aplaudir: tots n'hauríem de prendre bon exemple.









Audio: "The Pub" - Paul Heaton

The Fotolog Years: January 30th, 2012


Llegia fa alguns anys un editorial d'una revista musical de Barcelona on es denunciava que vivim en un país de posat (el que en castellà anomenaríem "de pose"). L'article venia a dir que en aquest país d'eterna pandereta, una gran massa escolta la música que escolta perquè toca i/o per sentir-se superior al veí. I jo no podria estar-hi més d'acord. Quantes vegades no hem observat al modern pseudointel·lectual de torn adoptar aires de superioritat perquè el seu selecte paladar li permet degustar grups (suposadament) indies, la virtut dels quals sembla ser únicament no omplir estadis ni sortir a Los 40 Principales? O aquell heavy que té claríssim que els seus grups són els millors perquè són capaços de tocar solos impossibles (i sovint innecessaris), cosa impensable en les poperades de torn que escolta el primer? O el rocker i el mod que eternament se'ns presentaran com a eterns guardians d'una autenticitat que només amaga esnobisme i frustracions mal canalitzades? Tots tenen la seva veritat absoluta que -com els drets fonamentals de l'ésser humà- s'acaba on comença la del veí, cosa que sovint semblen no entendre. I així els va.

Dic tot això perquè aquesta nit vist en directe la noia de la fotografia, Emma-Lee Moss, més coneguda com a Emmy The Great, que tant dins com fora de l'escenari lluïa sense cap mena de complexe una samarreta d'Iron Maiden. En un país tan acomplexat com aquest, on encara hi ha qui s'escandalitza davant la presència de Mayhem i Napalm Death al Primavera Sound, pot sonar estrany que una figura a l'alça de l'indie britànic es passegi pel món amb una samarreta d'un dels paradigmes del Heavy Metal més ortodox. Però no ho és. Vagin al Regne Unit (o a qualsevol país que es trobi més amunt dels Pirineus), i veuran que en concerts com el d'ahir, entre el públic es barregen samarretes dels Smiths i dels propis Iron Maiden. O de Metallica i els Stone Roses. I òbviament, qui escolta una cosa pot escoltar l'altra sense problemes. Perquè l'objectiu no és poder adoptar aires de superioritat davant el veí, sinó gaudir de la música que t'agrada, etiquetes i posats al marge.

Després del concert he tingut el plaer de saludar a la senyoreta Moss. I és clar, hem acabat parlant d'Iron Maiden. M'explicava que els va veure en un festival l'estiu de 2010, i que no van mostrar-se a l'alçada de les seves expectatives. A l'escoltar-ho, un veterà membre del públic ha posat cullerada a la conversa per matisar que, en realitat, ella no havia vist Iron Maiden. En paraules seves, els Maiden actuals no s'aguanten en comparació amb els de fa 20 anys, quan editaven un clàssic rere l'altre. Més enllà de si té o no raó (jo crec que no, si bé és cert que els Maiden actuals no podrien ni en broma firmar un altre "The Number of the Beast"), el fet és que havia trobat un altre membre del públic capaç de combinar sense complexes Iron Maiden i Emmy The Great. Això sí, el seu accent deixava les coses clares: era anglès.









Audio: "We Almost Had a Baby" - Emmy The Great

The Fotolog Years: January 27th, 2012


CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL


Quan tenia dotze anys vaig descobrir, remenant els vinils dels meus pares, una caràtula que em va cridar l'atenció. Hi sortien, asseguts sobre un vell cotxe el model del qual no recordo, quatre individus que em recordaven a la meva aleshores màxima obsessió, els Beatles. La meva mare em va explicar que eren la Creedence Clearwater Revival, un grup d'aquells que la generació dels meus progenitors anomenava "de la meva època". Èpoques i altres condicionants absurds a banda, el que puc dir és que aquell vinil va donar-me una altra obsessió durant una bona temporada. Aleshores no em podia imaginar en absolut el fosc historial de problemes legals que havia acabat amb un grup que només transmetia bones vibracions. Ni m'imaginava que un dia arribaria a veure en directe un d'aquells quatre individus, John Fogerty, i que em decebria -més que ell, la seva insulsa banda d'acompanyament-. Tampoc m'esperava que un dia acumularia tota la seva discografia d'estudi. Però tenia clar que aquelles cançons em posaven a mil. I m'hi segueixen posant. Com va dir una vegada Bruce Springsteen, la Creedence mai va ser el grup més 'cool' del món, però sí que va ser el millor. L'última edició de la revista britànica Uncut els dedica la portada i un extens reportatge on repassa la seva història. I jo m'ho estic passant bomba llegint-lo. Tant, que no puc evitar-ho: ara mateix punxaré per enèssima vegada el "Cosmo's Factory".







Audio: "Travelin' Band" - Creedence Clearwater Revival

The Fotolog Years: January 25th, 2012



ORIOL STARDUST with MÓNIK FUUUR
Minusa Club, Barcelona
January 12th, 2011
Photo by Irma Marco



Set list:

-Sick and Tired (Between Your Legs)
-King of the Jungle
-Nobody's Favourite Song
-Before I Fell in Love
-Jesus Wants Me for a Sunbeam - The Vaselines
-Top of the Hill (with Mónik Fuuur)
-Not a Dog nor a Cat (with Mónik Fuuur)
-Thursday Night (with Mónik Fuuur)
-Dancing with the Clown (with Mónik Fuuur)
-Broken Doll (with Mónik Fuuur)
-Until She Comes (The Hair Dryer Song) (with Mónik Fuuur)
-Take My Dream (with Mónik Fuuur)

The Fotolog Years: January 24th, 2012


LA SÍNDROME GRANOLLERS

Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental. Una ciutat de 60.000 habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona que un periodista local va anomenar una vegada “la capital mundial de l’avorriment”. Em sap greu dir-ho, perquè jo hi vaig néixer, però no podria estar més d’acord amb aquest periodista. I també em sap greu dir-ho, però el cert és que la ciutat s’ha guanyat a pols un títol tan poc honorífic. Recordo perfectament, amb 16, 17, 18 i fins a vint-i-pocs anys, caminar pel centre de Granollers i observar una vida de la qual ja no queda ni rastre. No parlo només de vida nocturna -que també-, sinó de colors en un panorama urbà que actualment és més gris que la fàbrica de ciment que es veu al sortir de Barcelona per la Meridiana (sí, la dels capellans).

Recordo, per exemple, passar-me hores i hores remenant discos a l’enyorat Sons, una mena de delegació vallesana de Discos Revolver. Va ser allà on em vaig comprar els meus primers discos dels Ramones i Steppenwolf. Va ser allà on amb 14 anys vaig conèixer el significat de la paraula “indie”, quan un dels dependents de l’establiment em va recomanar -amb molt bon ull- un recopilatori anomenat “Universo Sonoro” (algú se’n recorda? El vaig perdre fa anys i donaria un ronyó per recuperar-lo). I va ser allà on em vaig enamorar d’un vinil de Grand Funk que, quan vaig haver estalviat prou per comprar-me’l, ja havia desaparegut de l’expositor (trauma del qual no m’he arribat a recuperar mai). Revolver Sons va tancar ja fa molts anys, i el seu local l’ocupa actualment una botiga no sé ben bé de què. Grisor on abans hi havia color.

A pocs metres hi ha el Centre Comercial Sant Carles, unes galeries on també vaig invertir moltes hores en la meva adolescència i post-adolescència. On ara hi ha botigues d’accessoris per a mòbils i de roba esportiva, hi havia hagut El Món del Còmic -relleu natural d’un altre espai enyorat, el Fantàstic-, un petit oasi on servidor apagava la seva set de clàssics de Marvel i DC. I gairebé al costat hi havia una altra botiga de música que era tota una institució local i comarcal, Disc K7, que va tancar l’estiu passat. No fa ni un any, hi vaig tocar en el marc de la primera edició estatal del Record Store Day, capitanejada precisament per aquest establiment.

L’objectiu d’aquella moguda no era tant salvar un negoci que els seus responsables mantenien directament per amor a l’art -mai millor dit-, com conscienciar a la gent de Granollers i el seu entorn del que és i significa una botiga de discos. No m’atreviria a parlar de fracàs -i menys tenint en compte la dedicació i el savoir faire de la Rosa i l’Andrés, persones que com diria aquell es llevaven d’hora, ben d’hora, i ho donaven literalment tot per la música-, però la cosa no va sortir bé i la botiga va acabar ofegant-se econòmicament. És només l'últim exemple. Repeteixo: si algú ha anomenat Granollers capital mundial de l’avorriment, és pels mèrits propis de la ciutat. Una ciutat que es permet tancar en un període de quatre anys els tres cinemes que havia tingut en ple centre -locals que porten una pila d’anys acumulant pols i morint-se de fàstic: l’esclat de la bombolla immobiliària va evitar que els quatre aprofitats de torn hi fessin pisos-.

Tornant a Disc K7, ahir a la tarda vaig passar pel costat del local on fins mesos enrere brillava la màgia de les caràtules de compactes i vinils. Era la primera vegada que passava per allà des del seu tancament, i em va entristir veure aquell espai reconvertit en una botiga de cafeteres. I ho dic des del màxim respecte cap als seus nous ocupants -en temps com els que corren, és digne d’admirar i celebrar que un emprenedor pugui obrir un negoci-. Però entenguin-me: veure inundat de màquines de Nespresso el lloc on em vaig comprar el meu primer disc de Black Sabbath, fa mal. Molt de mal. Tant com veure una impersonal botiga de roba al local del carrer Tallers de Barcelona on abans hi havia Overstocks -amb un catàleg de discos que es mereixia més d’una i de dues campanes de la facultat-. I tant com provar d’imaginar-me en què dimonis es transformarà el número tres del carrer Valldonzella quan hagi tancat CD Drome. Cuidin les seves botigues de discos, senyors, cuidin-les molt. I cuidin els seus cinemes. I els seus bars. I les seves galeries d'art. I les seves llibreries. I els seus artistes locals. Perquè si no ho fan, tot aquest país acabarà patint la síndrome Granollers.



A la fotografia, el que queda de l'antic cinema Mundial. Tres sales de proporcions monumentals que acumulen pols en una ciutat en coma.

The Fotolog Years: January 20th, 2012



GLISSANDO*
Tarambana, Cardedeu (Barcelona)
January 19th, 2011


En un país normal, Glissando* sortirien als llibres d'història. El grup barceloní va ser al seu moment el cop de timó que va reorientar el pop-rock cantat en català durant la passada dècada. Sang fresca que tallava d'arrel amb el mal anomenat Rock Català oficialista i de despatx dels anys 90 i obria les portes a una nova generació amb moltes més coses a dir -la que va d'Antònia Font a Manel passant per Mishima-. I és que el videoclip de "Superganga" va obrir molts ulls -per exemple, els meus-. D'allò ja fa deu anys, i Glissando* ho celebren editant un disc de versions de temes que els agraden. I va ser aquest disc, "Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses", el que va centrar la totalitat del set list ahir a la nit al Tarambana, on el quartet actuava en el marc del cicle Tastautors. Un repertori que, ara mateix, deu ser l'únic punt de connexió on Sopa de Cabra es troben amb Bon Iver, Raydibaum amb U2 (impagable recreació de "New Year's Day") i Quimi Portet amb els Killers (demostrant que fins i tot un tema tan fred com "Human" pot sonar deliciós amb el tractament adequat). Deu anys després d'aquella primera pedra, Laia Vaqué, Marc Sora i companyia mantenen intacta la seva condició d'outsiders en una escena que malauradament segueix confonent Manel amb els Amics de les Arts. La qual cosa implica que encara fan les coses quan i com els dóna la gana. I que sigui per molts anys.










Audio: "Human (Humà)" - Glissando*