diumenge, 18 de març de 2012

The Fotolog Years: December 20th, 2011


Alexanderplatz, Berlin
Dezember 2011


Caminava per Unter den Linden en direcció a la Pariser Platz. Darrere meu, dos homes de mitjana edat parlaven espanyol amb un accent sud-americà que no vaig poder identificar. Un semblava visitar Berlin per primera vegada, mentre l'altre parlava com si conegués bé la capital alemanya. Aquest segón explicava al nouvingut que s'apropaven a un dels límits de l'antic sector soviètic de la ciutat, la Porta de Brandenburg. I parlant de l'abans i el després de la caiguda del mur, li comentava que actualment aquesta part es troba molt més "occidentalitzada" que els antics sectors nord-americà, britànic i francès.

Pot semblar una paradoxa, però té tota la lògica del món. Després de la caiguda del règim comunista, el territori de la desapareguda República Democràtica Alemanya va rebre de cop l'impacte d'un model polític, econòmic i social totalment oposat al que fins aleshores era vigent. Sense anar més lluny, un amic que té la meva mateixa edat i que va néixer a l'antiga Alemanya de l'Est, m'explicava una vegada que no havia tastat els plàtans fins que va tenir deu anys. El motiu? Allà no es podien cultivar per raons climàtiques, i el règim no permetia importar-los. Tot això va canviar de cop la tardor de 1989. Per això no ha d'estranyar veure gent de 60 anys que entra en uns grans magatzems de Leipzig com si fossin nens el dia de Reis. Perquè dues dècades no són res, quan t'has passat més de mitja vida darrere del teló d'acer.

En canvi, l'altra Alemanya, la República Federal que des del final de la postguerra es trobava totalment integrada en el club de les democràcies occidentals, no va experimentar cap gran transformació. No podia patir cap procés d'occidentalització, perquè ja era de fet un dels motors d'Occident. Per això barris de Berlin com Kreuzberg o Charlottenburg conserven, malgrat la seva evolució, aquell encant decadent que associem a l'antiga Berlin Oest, mentre Mitte -el nucli central de la ciutat, aleshores sota influència soviètica- s'ha transformat radicalment, fins al punt que resulta xocant veure una acumulació de cartells d'Starbucks, McDonald's, Levi's, C&A i companyia en ple cor d'Alexanderplatz, al voltant d'un símbol de la DDR com va ser el Fernsehturm (la Torre de la Televisió) i a escassos metres del monument a Marx i Engels.

Però que ningú s'espanti. Per molt que Mitte sigui actualment una altra extensió del model urbanístic que representen la Cinquena Avinguda, Oxford Street o Passeig de Gràcia, Berlin segueix essent una ciutat viva i vital d'est a oest i de nord a sud. Per molt que estigui de moda i s'ompli de turistes, allà no veuran escenes tan vergonyoses com les que es viuen actualment a les Rambles de Barcelona. I encara trobaran lloguers a l'abast de qui no treballi a la City ni a Wall Street. Berlin canvia constantment pel fet d'estar viva, però no deixa mai de ser Berlin. Aquesta és i ha estat durant segles la seva gràcia. I contra això no hi ha murs ni canvis polítics que hi valguin.












Audio: "Do You Believe in the Westworld?" - Theatre Of Hate

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada