Bruce Springsteen: del 16-O al 15-M

Max Weinberg, Bruce Springsteen i Little Steven, la nit passada a Barcelona. Foto: ACN.

El 16 d'octubre de 2002 és una data emmarcada en un lloc preferent a la memòria col·lectiva dels seguidors catalans de Bruce Springsteen. Va ser el dia en què el Boss va superar totes les expectatives al Palau Sant Jordi amb un tour de force que molts situen entre els millors concerts que ha ofert mai -i de passada, va aprofitar per enregistrar-hi el dvd "Live in Barcelona", l'única gravació oficial que ha realitzat fora dels Estats Units-. Gairebé deu anys després, el 17 de maig de 2012 Springsteen tornava a Barcelona, aquest cop a l'Estadi Olímpic Lluís Companys -on havia tocat per darrera vegada un altre 17 de maig, el de 2003-. I, com si es tanqués un cercle que en realitat mai para de rodar, l'esperit que es va viure la nit passada va ser molt semblant al d'aquell 16 d'octubre.

Aleshores el món vivia immers en el caos posterior a l'11-S i el temor a una guerra imminent -la posterior invasió de l'Iraq- que el de New Jersey havia reflectit a "The Rising". Una dècada després, Springsteen presenta "Wrecking Ball", una nova col·lecció de cançons a les quals agafar-se en temps difícils. Temps de crisi econòmica que, com ell mateix va reconèixer, han estat especialment durs a Catalunya. Per això va dedicar "Jack of All Trades" al moviment 15-M. I per això, fins i tot a l'entonar un "The River" que ahir pocs s'esperaven, va posar un èmfasi especial als versos "I got a job working construction for the Johnstown Company / but lately there ain't been much work on account of the economy" ("Treballava en la construcció, per la Johnstown Company / però darrerament no hem tingut molta feina per culpa de l'economia"). Versos escrits a New Jersey a finals dels 70 però que, sens dubte, sonaran familiars a molts dels que en ple 2012 omplen les llistes de l'atur a l'Estat Espanyol.

Però no va ser el caos econòmic global l'únic fil conductor d'un concert on també hi va haver temps per a recordar als caiguts. I és que la E Street Band ha sofert dues baixes gairebé letals des d'aquell llunyà 16 d'octubre, primer Danny Federici i encara no fa ni un any Clarence Clemons. Baixes suplertes amb una secció de vents -on destaca la presència d'un nebot del propi Clemons- i tres coristes que fan augmentar fins a 13 el nombre de músics que acompanyen a Springsteen damunt l'escenari. Una banda remodelada que ha guanyat musculatura sense perdre nervi. Com a mostra, dos botons. Un "My City of Ruins" tenyit de gospel que per fi va assolir el to solemne que sempre ha reclamat a crits el seu rerefons espiritual -i on un Springsteen en estat d'èxtasi recordava al Marvin Gaye més passional-. I un carnal i desbocat trencapistes, "Talk to Me", que va evocar la màgia de Motown i Phil Spector. Dues cares de la mateixa moneda que deixen totalment en evidència el mal anomenat revival soul.

La resta del repertori es va nodrir de material recent -"We Take Care of Our Own", l'emotiva "Rocky Ground" o una contundent "Wrecking Ball"-, hits que van desfermar l'eufòria col·lectiva -"Waiting on a Sunny Day", "Hungry Heart", "Born to Run" o "Dancing in the Dark"-, joies més o menys ocultes que pocs s'esperaven escoltar -"Johnny 99", "Youngstown" o la citada "Talk to Me"- i moments de total complicitat amb un públic que en tot moment va estar a l'alçada del regal que estava rebent -"Thunder Road", "Bobby Jean", la inicial "Badlands" o la final "Tenth Avenue Freeze-Out", amb un homenatge visual a Clemons que va despertar l'ovació més llarga de la nit-. Tres hores i deu minuts sense parar -la banda ni tan sols va abandonar l'escenari abans dels bisos- i un repertori que val el seu pes en or. Aquesta nit, Springsteen i la seva E Street Band tornaran a l'Estadi Olímpic. Amb l'elevat llistó que van deixar ahir, i amb l'única certesa que oferiran un concert totalment diferent -si una cosa no els agrada, és la repetició-, es fa difícil preveure com provaran de superar-se. Però, facin el que facin aquest nit, una cosa és segura: al costat del que va passar ahir, aquell enyorat 16 d'octubre va ser una broma. De molt bon gust, però una broma.



Audio: "Wrecking Ball" - Bruce Springsteen