dimecres, 13 de juny de 2012

Joey Ramone - "...Ya Know?"

Ja fa deu anys de l'edició de "Don't Worry About Me", el primer i fins ara únic disc pòstum de Joey Ramone. Sortia a la venda la primavera de 2002, coincidint amb el primer aniversari de la mort de qui va ser vocalista dels Ramones i sota la producció del seu inseparable Daniel Rey. Una dècada després, surt a la llum més material inèdit. Una nova col·lecció de cançons que el novaiorquès va compondre i enregistrar en demos durant els darrers anys de la seva vida. Ha estat el propi Rey, juntament amb altres productors de l'òrbita ramoniana com Ed Stasium, Jean Beauvoir o Mickey Leigh -germà del propi Ramone-, qui s'ha ocupat de donar forma a aquestes cançons fins a transformar-les en "...Ya Know?". Per fer-ho han comptat amb la col·laboració d'amics i col·legues del protagonista com Lenny Kaye (Patti Smith Group), Andy Shernoff i Handsome Dick Manitoba (Dictators), Bun E. Carlos (Cheap Trick), Joan Jett, Richie Ramone (bateria dels Ramones durant cinc anys) o Steven Van Zandt (The E Street Band) -aquest últim aporta també un emotiu text en memòria del de Queens-. El material no s'allunya excessivament de les coordenades ja establertes a "Don't Worry About Me": punk immediat que no desentonaria en el repertori de la banda mare. Si bé aquest cop els temes tenen un to més sec i introspectiu -com a exemple més evident, la balada "Waiting for that Railroad"- i la producció ha atorgat al disc matisos com el regust spectorià de "Party Line", el remake en clau de balada fifties d'un clàssic de collita pròpia com és "Merry Christmas (I Don't Want to Fight Tonight)", o el rock musculós de la inicial "Rock'n'Roll Is the Answer" -sóc jo o aquest tema té un fort regust a The Cult?-. La resta són hits instantanis com "What Did I Do to Deserve You?" -amb ecos més que evidents de "Handle with Care", dels Traveling Wilburys, i "Beat on the Brat", dels propis Ramones- o "Seven Days of Gloom" -que, posats a buscar ecos, té un aire a "I Believe in Miracles"-. I jo personalment em quedo amb "New York City". El cant a una Nova York que ja gairebé només es manifesta en discos com aquest. Una Nova York que es va quedar coixa aquell 15 d'abril en què Joey Ramone va respirar per darrer cop.




Audio: "New York City" - Joey Ramone

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada