dimecres, 1 d’agost de 2012

Pussy Riot. Situacionisme 2.0

El Situacionisme proposava transformar la societat mitjançant allò que els seus teòrics anomenaven Creació de situacions. Generar situacions no quotidianes de vocació col·lectiva perquè el màxim nombre de persones analitzés el seu entorn i reflexionés. En són exemples accions com les que l’organització radical King Mob va dur a terme en galeries d’art i estacions de metro del nord de Londres. O els Sex Pistols tocant “God Save the Queen” al Tàmesi durant el vint-i-cinquè aniversari de la coronació d’Isabel II perquè no se’ls permetia tocar en terra britànica.

L’exemple més recent és sens dubte Pussy Riot. Un grup musical format per noies russes emprenyades arrel dels opacs resultats electorals que el 2011 van donar una nova victòria a Vladimir Putin. Aquests dies han donat la volta al món les imatges del judici a què estan essent sotmeses tres de les seves integrants. Els poden caure fins a set anys de presó pel simple fet d'haver pujat a un altar i haver qüestionat uns resultats electorals, a més de la rígida moral del cristianisme ortodox. Sigui quin sigui el resultat del judici -i aprofito per desitjar-los el millor-, el que volien aconseguir ja ho han aconseguit. Situacionisme 2.0.

La veritat és que admiro profundament el que han fet aquestes noies. Han posat la seva música al servei d'una causa per la qual s'estan jugant molt més que sortir destacades a la revista de torn. És una llàstima que a l'Estat Espanyol, on la situació no és que sigui per tirar coets, l'autoproclamada escena indie -salvant honorables excepcions- segueixi més interessada a omplir llistes de finals d'any i blogs de tendències que a fer de la seva música l'instrument social que sempre ha estat i hauria de seguir essent l'art. Molt irònic, per tant, que una component de Pussy Riot hagi aparegut en públic amb una samarreta on es llegeix "No pasarán!". Perquè mentre a Rússia se la juguen perquè no passin, aquí cada dia els obrim la porta més de bat a bat.

2 comentaris:

  1. És curiós veure com la frase "No pasarán!" apareix a tants llocs del món, aquests dies, des de Grècia a Rússia. Tinc una foto del meu avi, el 1938, on apareix davant del cartell original. El problema és que van passar.

    ResponElimina
  2. El problema és que aleshores van passar perquè anaven ben armats, i ara passen per passotisme (mai millor dit) de qui els ha de parar...

    ResponElimina