dijous, 30 d’agost de 2012

Seven Nation Army

Dijous nit, Festa Major de Granollers. Acaben de tocar els Nens Eutròfics i els Surfing Sirles i un dj està fent una boníssima sessió d'indie, new wave i electrònica. Sona "Seven Nation Army" dels White Stripes i la plaça embogeix. Hordes de granollerins coregen el clàssic riff de baix com si es tractés d'un d'aquells massius càntics de graderia de futbol. La pregunta no és si tota aquesta gent coneix els White Stripes o simplement li sona el riff d'haver-lo escoltat en qualsevol anunci televisiu o retransmissió esportiva. No, la pregunta és quants d'ells són conscients que l'antiga meitat d'aquella formació -i autor del tema que tant sembla agradar-los-, Jack White, visitarà Barcelona aquest diumenge. I si m'ho pregunto és perquè, ironies de la vida, aquest mateix matí s'ha anunciat que el seu concert ha canviat d'ubicació: del Sant Jordi Club a la sala Razzmatazz, un recinte més petit. En altres paraules, i com en el cas de Rancid fa tan sols un mes, White no deu haver generat a casa nostra la demanda d'entrades que es podia esperar d'algú amb la seva trajectòria. Em pregunto on s'amagaran diumenge tots aquells que corejaven el riff de "Seven Nation Army". Suposo que al mateix lloc on s'amagaven molts dels que ara es passegen pel món amb samarretes dels Who i la diana mod quan aquests van haver de suspendre un concert a Barcelona pel mateix motiu. És possible que en aquest país la música ja només serveixi per a vendre alcohol, samarretes, politons i qualsevol cosa que no siguin discos ni entrades de concerts? Tot plegat, molt trist.

The White Stripes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada