dijous, 27 de setembre de 2012

Mátalos suavemente (Killing Them Softly, 2012)


"MÁTALOS SUAVEMENTE"
("Killing Them Softly", 2012)
Dir.: Andrew Dominik

L’argument ja s’ha comentat de sobra a aquestes alçades. Dos inexperts i desesperats atracadors d’estar per casa roben els diners d’una partida il·legal. Amb tan mala fortuna que el seu botí resulta pertànyer a una organització mafiosa que contracta un assassí a sou (pletòric Brad Pitt) perquè els enviï a l’altre barri. Amb aquesta premissa, Andrew Dominik (que ja va dirigir a Pitt fa cinc anys a “El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford”) construeix un intens thriller d’autor farcit de diàlegs pseudotarantinians, violència explícita -aquella pallissa sense contemplacions és des d’ara mateix una de les imatges cinematogràfiques de l’any, per no parlar de la seqüència a càmera lenta en què una bala perfora el crani d’un conductor desprevingut i acaba causant un accident de trànsit de proporcions èpiques-, cops de volant argumentals i les dosis justes d’humor negre. Tot això, amb una banda sonora triada a consciència: “The Man Comes Around” de Johnny Cash -un tema que evoca la figura de la mort- per a introduir el letal personatge de Pitt, i “Heroin” de la Velvet Underground per a mostrar com els dos protagonistes s’injecten per la vena bona part del seu botí.

Però si hi ha un detall que a mi personalment em crida l’atenció d’aquest film, és el seu component social i sociològic. Per començar, i per molt que parlem d’una pel·lícula de màfies, l’acció no té lloc a Nova York, Las Vegas ni Los Angeles, sinó en un poble perdut d’algun indret sense especificar del que anomenem Amèrica Profunda. Un escenari amb tan poc glamour com uns protagonistes que realment semblen sortits de qualsevol claveguera. Dos perdedors de segona, expresidiaris a l’atur que planegen el cop a la partida il·legal davant la impossibilitat d’ingressar diners de cap altra manera. I és que l’argument es desenvolupa entre setembre i novembre de 2008, entre la caiguda de Lehman Brothers i la victòria electoral de Barack Obama. És a dir, els inicis d’una crisi econòmica sense precedents que encara a dia d’avui castiga a més de mig planeta.

Des dels fotogrames inicials i durant tota la pel·lícula, l’acció s’acompanya d’aparells de ràdio i televisió que, des d’un gens discret background, emeten fragments de programes -reals- i declaracions dels implicats en tot aquell terratrèmol -entre ells el propi George W. Bush- que ajuden a entendre el perquè de molt més que la desolació que “Mátalos suavemente” transmet al llarg de tot el seu metratge. Fins i tot en aquella escena final en què Obama celebra davant les càmeres la seva victòria amb un discurs la fredor del qual quedarà al descobert a través del cinisme amb què la contempla Pitt. Un component de denúncia, per tant, que és d’agrair en uns dies en què bona part del cinema comercial es limita a buides exhibicions d’efectes especials i on el concepte d’entreteniment es confòn cada vegada més amb el d’alienació.





Audio: "The Man Comes Around" - Johnny Cash

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada