divendres, 7 de setembre de 2012

Ricky Gil al Gessamí


RICKY GIL
El Gessamí, Sant Esteve de Palautordera
6 de setembre de 2012


Concert ple de sorpreses, i un dels més potents que Ricky Gil ha fet darrerament en solitari. Un repertori on no van faltar temes habituals dels seus sets com a solista: versions de gent com The Who ("The Kids Are Alright"), Bob Dylan ("She Belongs to Me") o Boris Vian ("Le deserteur"), al costat d'un extens repàs a les seves tres dècades de trajectòria: de Brighton 64 (una espontània "Fotos del ayer" -peça original dels Negativos popularitzada per Brighton a mitjans dels 80-, a petició d'un membre del públic) a Top Models ("A Taste of Black", "Impossible Friends"), passant per Brigatones ("Ahora soy feliz") i Matamala (l'adaptació al català d'"After the Gold Rush" de Neil Young). Tampoc van faltar composicions recents, com la potent "Quan baixis de l'avió" (que apareixerà al proper disc de Brighton 64) o la rodona i irònica "Una vida molt dura". En el capítol de les sorpreses van destacar  -a banda de la citada "Fotos del ayer"- una versió de "Summertime Blues" (en clau The Who), d'Eddie Cochran, seguida d'un fragment d'aquella "Eva María se fue" (Fórmula V) que al seu moment es van fer seva Matamala, així com una potent adaptació de "The Magic Touch", l'himne del Northern Soul enregistrat originalment per Melba Moore. Ja per acabar, i com a cirereta per a una nit memorable, Mau Boada (Esperit!, Les Aus) es va posar a la bateria per a fer "I'm Waiting for My Man", de la Velvet Underground. Dues generacions de músics independents d'aquest país compartint un moment únic i fent el que millor saben fer: tocar rock'n'roll des de les entranyes i sense concessions.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada