dimecres, 19 de setembre de 2012

Thurston Moore i el black metal

Això va per a tots els que es van escandalitzar quan el Primavera Sound va programar grups de metal a la seva passada edició. Però també per a tots els metalheads que no saben veure-hi més enllà dels únics gèneres que ells consideren autèntics -generalment, qualsevol que estigui associat al terme metal-. Thurston Moore, veu i guitarra de Sonic Youth -un dels tòtems del rock alternatiu i també un nom habitual del cartell del Primavera durant els darrers anys-, no perd el temps i aprofita que aquesta banda es troba en una aturada indefinida per a unir-se a un grup de black metal. Els afortunats són Twilight. I dic afortunats perquè el seu líder, Blake Judd, ha estat tota la seva vida un gran admirador de Sonic Youth i, per tant, ha qualificat de "fotudament impressionant" el fet que Moore entri a formar part d'una banda que ell va fundar.

Tot plegat pot sonar estrany en un context en què no es parla de música sinó d'etiquetes, però no deixa de ser un moviment totalment natural si tenim en compte que Moore estima la música i -cosa que sempre ha definit la naturalesa de tots els seus projectes artístics- és un individu inquiet i sense complexes. Per entendre'ns, i per acabar d'emprenyar als sectors més intransigents tant de la parròquia alternativa com de la metàl·lica -un altre cop les maleïdes etiquetes-, diré que l'altre dia vaig tornar a escoltar després de molt de temps el que potser sigui el disc definitiu de la història del black metal. Sí, "De Mysteriis Dom Sathanas" (1994), de Mayhem. I la veritat és que, quan un l'escolta sense prejudicis ni etiquetes en ment, s'adona que atmòsferes denses com les de "Freezing Moon" o "Life Eternal" no disten molt de la intensitat de certs grups de post-rock, krautrock -i derivats- o fins i tot slowcore. Això per no parlar de l'altre projecte que acaba d'encetar Moore i que manté l'esperit de Sonic Youth, els altament recomanables Chelsea Light Moving.

Sí, és cert, que els programadors del Primavera Sound decideixin de cop i volta programar black metal perquè ho escolten als seus respectius ipods, no s'ho creu ningú -i menys ells mateixos-. Però que a la resta del món gèneres com el post-punk, el noise, el post-rock, el folk, la música experimental o el metal en les seves diferents variants, són perfectament compatibles al cartell d'un mateix festival, també ho és. O sigui que, ara que Thurston Moore s'ha incorporat a un grup de black metal, i que un músic de black metal ha expressat la seva admiració cap a Sonic Youth, potser seria bo que tots plegats comencéssim a escoltar música al marge d'etiquetes i sense pensar-nos que el fet d'escoltar X ens fa millors que els que escolten Y. Perquè poques coses tan absurdes s'han vist.

Una imatge val més que mil paraules: Thurston Moore amb un disc de Mercyful Fate.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada