dijous, 18 d’octubre de 2012

Morrissey, William, Kate i la constitució intocable

Foto: Manchester Evening News
La imatge és del concert que Morrissey va oferir el passat 30 de juliol en un pavelló de Manchester ple a vessar. Un retorn triomfal a la seva ciutat que es va acabar amb l'exvocalista dels Smiths envoltat pels membres de la seva banda, lluint tots samarretes amb la llegenda "We hate William and Kate" ("Odiem a William i Kate"), en referència als hereus de la corona britànica. S'imaginen vostès algun equivalent espanyol de Morrissey mantenint aquesta actitud cap a la seva corona? Jo no. I no només perquè Espanya no tingui cap equivalent d'una figura de primeríssim ordre i a la vegada tan compromesa -d'acord, l'equivalent espanyol dels Smiths podria haver estat El Último de la Fila, però no m'intentin vendre a Manolo Garcia com el Morrissey espanyol perquè, simplement i amb tots els meus respectes, es dediquen a coses diferents-, sinó perquè en un país on expressions com injúries a la corona estan a l'ordre del dia, el que llencés la primera pedra seria automàticament titllat de deslleial, antipatriòtic i separatista -això últim només si fos català, basc o gallec-.

És una de les moltes diferències entre Espanya i la majoria de democràcies occidentals. Democràcies que avancen i s'adapten a cada període històric, per exemple, modificant articles de les seves respectives constitucions quan aquests s'han quedat obsolets. En canvi aquí, aquella constitució tan intocable que únicament es modifica quan ho requereix Angela Merkel, no només no s'adapta als temps que corren sinó que són aquests temps els que s'han d'adaptar a ella. Evelyn Beatrice Hall, biògrafa de Voltaire (a qui s'acostuma a atribuir erròniament la següent expressió), va escriure "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho". A partir d'ara mateix, el Primer Ministre britànic, David Cameron, farà tot el possible perquè el No guanyi el referèndum per la independència d'Escòcia, perquè no està d'acord amb els que defensen el Sí. Però fins ara ha defensat i ha fet possible que aquest referèndum s'acabi celebrant. Tota una lliçó de la qual haurien d'aprendre moltíssim aquells que només s'omplen la boca de democràcia a l'hora de negar i criminalitzar sentiments nacionals que no són els seus.

2 comentaris:

  1. Allà tenen fins i tot millors partits conservadors. Aquí per part de tots dos governs tenim... bé, no sé el que tenim. Donen ganes d'exiliar-se lluny durant un temps.

    Bona la comparació dels Smiths amb EUDLF. I bona també la contracomparació de Morrissey amb el Manolo García, també xD. Aquí un personatge tan complex com el Morrissey no el deixarien crèixer (entre l'assexualitat, les opinions polítiques i ecologistes tan aferrissades... bufa).

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, allà tenen partits polítics mentre aquí tenim estructures integrades únicament per aprofitats que escalen posicions amb carnet de partit (siguin del color que siguin) i arriben a ocupar ministeris o fins i tot la presidència de la Generalitat amb una formació mínima (mentre gent amb diverses llicenciatures i màsters ha d'emigrar perquè no troba feina).

      I sí, aquí algú com Morrissey no tindria cap mena de sortida. M'ha agradat molt la paraula que has fet servir: complex. Algú complex no té lloc en un país de mediocres com aquest, on la suposada aristocràcia indie està més interessada a omplir rankings de revistes que a fer del seu art un actiu social.

      Elimina