dilluns, 12 de novembre de 2012

Calexico, el mestissatge ben entès

CALEXICO
Sala Apolo, Barcelona
11 de novembre de 2012

Per algun motiu que mai he acabat d’entendre, en aquest país confonem des de fa molts anys el concepte de mestissatge musical amb males imitacions de Mano Negra, Dusminguet i Ojos de Brujo. Per sort, a la resta del món el mestissatge no s’entén com una fórmula tancada sinó en la més àmplia accepció del terme. Calexico en són un bon exemple. Sorgits a mitjans dels anys 90 de l’òrbita de Giant Sand, van destacar a l’integrar elements del folklore mexicà a allò que algú va anomenar country alternatiu. Quinze anys després, han eixamplat aquells horitzons de frontera amb el fitxatge de Jairo Zavala (Depedro), la incorporació d'influències de Cuba i New Orleans -on han enregistrat el seu darrer treball, “Algiers” (2012)-, la presència d'Amparo Sánchez als escenaris de les seves gires espanyoles, i versions en directe de Love (“Alone Again Or”), Manu Chao ("Desaparecido") i Gillian Welch (“Look at Miss Ohio”, amb les impagables harmonies vocals del grup teloner, Blind Pilot). Tot això, durant dues hores sense pausa i dominades, com havia de ser, pels seus darrers dos discos -malgrat escapades al passat tan inevitables com “Crystal Frontier”-. Dues hores on la celebració es va alternar amb la vessant més introspectiva dels d’Arizona. I també la més compromesa: les paraules de Joey Burns en suport de tota la gent que les passa magres a casa nostra per culpa de l’economia van ser, com a mínim, d’agrair.





Audio: "Epic" - Calexico

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada