divendres, 16 de novembre de 2012

El disc com a experiència estètica

No sé si a vostès els passa el mateix, però ja fa temps que un servidor no para d'escoltar barbaritats com que no val la pena gastar-te els diners en un disc si te'l pots baixar d'internet. Qui diu això no ha entès res. Et pots baixar d'internet arxius sonors, cançons si vols. Però no l'experiència de gaudir aquell disc de manera orgànica. Tenir-lo a les mans per primera vegada, posar-lo al reproductor i trobar-te immers en un bombardeig d'emocions i sensacions. Sí, emocions i sensacions. Que no sempre seran exclusivament auditives. Pensin en l'artwork d'un vinil o un disc compacte. Pensin en les caràtules. Pensin en les autèntiques obres d'art plàstic que de vegades acompanyen la música i que formen part d'aquell mateix discurs artístic. Perquè un disc sol ser molt més del que s'escolta, encara que això costi d'entendre en uns temps en què l'excés d'informació ens impedeix dedicar a moltíssimes coses -l'art i la cultura entre elles- el temps que requereixen.

Ahir em vaig comprar dos compactes. No tenia ni idea de com sonarien, però el preu em va semblar molt més que raonable (cinc euros per disc) i a més venien amb el segell de qualitat de Foehn Records. Però si me'ls vaig comprar, si de bon principi m'havien cridat l'atenció malgrat no tenir ni idea de com podien sonar ni de qui eren els seus autors, va ser precisament per la presentació i pels títols de les cançons. El primer mostrava una imatge vintage d'una caòtica i transitada autopista de l'extrarradi d'alguna metropoli nord-americana. El segon, una silueta masculina que n'observa una de femenina des del volant d'un cotxe, tot plegat amb una estètica fosca i misteriosa. Pel que fa a les citades cançons, em van seduir abans de poder-les escoltar títols com "Dead Man", "The City", "A Ghost" o "Suicide Cruise". Els àlbums en qüestió -ambdós amb títols també evocadors- eren "The City Was the Animal" (2005) i "Into the Engine" (2007), segon i primer disc respectivament d'Inhabitants. Un grup de Madrid que estic descobrint mentre escric aquestes línies i que suposa la banda sonora perfecta per a aquesta tarda tan fosca i boirosa com el seu folk-rock atmosfèric.






Audio: "The City" - Inhabitants

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada