 |
| Una escena de metro, ahir al vespre al Clot. |
La megafonia del tren anuncia l'arribada a Clot-Aragó. Baixo del vagó, corro pel vestíbul de l'estació i entro al metro. Travesso l'andana de la línia vermella sense pressa però sense pausa, i quan m'acosto a la de la línia lila, escolto uns puntejos de guitarra i una veu profunda i de to oxidat. Un tio canta
"Atlantic City", de
Bruce Springsteen. Però ho fa com si el tema fos de
Tom Waits. I l'acompanya el millor bateria que he vist en una bona temporada. Un paio capaç de generar tota una secció rítmica amb un instrument que ell mateix s'ha fabricat a partir d'una garrafa, un envàs de detergent i una caixa metàl·lica. Una posada en escena i una frescor interpretativa que recorden els millors dies de l'skiffle. S'acaba
"Atlantic City" i ataquen un altre tema del Boss, un
"Growin' Up" al qual atorguen una nova dimensió. Springsteen és una de les principals fonts del seu repertori de versions -una altra és
Pearl Jam-. El projecte és tan recent, que encara no té nom ni temes propis. Però donin-los una mica de temps i veuran com les gasten aquests parell. Una nova mostra que a Barcelona hi ha molta música més enllà dels festivals, per molt que ens vulguin fer creure el contrari. Aquesta tarda haig de tornar a fer el mateix recorregut. Qui sap si el destí em farà tornar a coincidir amb ells. Creuo els dits perquè així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada