divendres, 4 de gener de 2013

D'impostos i elefants

Brigitte Bardot.
Si jo fos francès, iniciaria una campanya de boicot a l'actor Gerard Depardieu i les seves pel·lícules. És més, encetaria una recollida de firmes per a declarar-lo persona no grata a totes les ciutats i pobles de la República. L'executiu de París ha estat dels pocs que en un context de crisi ha adoptat com a mesura d'emergència l'augment dels impostos a les principals fortunes del país. L'argument és senzill: en moments tan durs com els que estem vivint, cal que qui més pot -i no qui més pateix les conseqüències de tot plegat- tiri del carro. I quan les coses tornin a anar bé, en tornem a parlar. El senyor Depardieu no ho ha entès així, i fent-se l'ofès i la víctima ha decidit adoptar la nacionalitat russa, tot qualificant de gran democràcia el país que governa el senyor Putin -aquest home no deu haver sentit parlar de les Pussy Riot-. L'endemà, una altra cara visible del cinema francès -i icona de la cultura pop gal·la-, Brigitte Bardot, que a mi sempre m'ha caigut molt més simpàtica, amenaça de fer el mateix. Però els seus motius són més nobles: desistirà de la seva decisió si a canvi se salva la vida de dos elefants de Lyon als quals es pretén aplicar l'eutanàsia.

"He pres la decisió de demanar la nacionalitat russa per a fugir d'aquest país que ja no és res més que un cementiri d'animals", ha declarat la musa de gegants com Serge Gainsbourg. Exagerada o no, la seva decisió l'honra. I em sembla molt significatiu que els animals als quals vol salvar siguin elefants. La mateixa espècie que el monarca d'Espanya -país veí de França geogràficament, però encara a anys llum en molts altres aspectes- caça a l'Àfrica mentre el seu regne s'enfonsa en la misèria. I a sobre, el tio té la delicadesa de fotografiar-se posteriorment amb els seus trofeus per a deixar constància de les seves gestes. Com si fos la cosa més normal del món. Si el monarca és com diuen el primero de los españoles, queda clar en quin país de bàrbars i salvatges vivim. I en uns temps en què determinats ministres volen espanyolitzar els nens catalans, jo el que demano és que directament ens afrancesin a tots -començant pel cap d'Estat, el President del Govern i els seus ministres-. Potser així deixarem de mantenir entre tots monarques amb aficions com a mínim qüestionables, i esdevindrem d'una vegada per totes un país seriós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada