dilluns, 4 de febrer de 2013

País de merda IV: Riure per no plorar

Quines coses, el senyor Rajoy. Mentider compulsiu amb una barba que s'omple de baves cada vegada que pronuncia expressions com "Mire usted" o "Los españoles bla bla bla" amb la convicció de qui et vol donar gat per llebre. I el que és pitjor, cap de l'executiu d'un país on la corrupció és ja quelcom tan quotidià com una conversa de bar. La merda esquitxa a la banca, la monarquia i polítics de tots els colors i totes les esferes. Per robar, que no quedi. Imbècil l'últim. Rucs, els milions de ciutadans que han de patir aquesta estafa anomenada crisi mentre els quatre de sempre segueixen honrant l'expressió país de merda.

Però tornem a l'amic Rajoy. Bé, això d'amic és un dir. Perquè a mi, els meus amics m'expliquen les coses en lloc d'amagar-me-les. I si necessiten que els deixi cinc euros, me'ls demanen i me'ls tornen. No avisen a un tercer amic perquè me'ls agafi sense que jo me n'adoni i els reparteixi tancats en sobres. I si per casualitat ho fessin, jo me n'adonés i els preguntés de què nassos va tot plegat, de ben segur m'ho explicarien. No com el senyor Rajoy, que tant parla de democràcia quan li convé però en canvi és incapaç d'assumir responsabilitats tan democràtiques com la de donar explicacions. Deu ser que aquesta dogmàtica Constitució que consulta cada dia abans d'anar a dormir no en parla, de corrupció i de donar la cara quan toca.

Però avui el senyor Rajoy l'haurà de donar, la cara. Perquè avui es reuneix a Berlín amb la seva bona amiga Merkel. Em pregunto amb quina cara es presentarà el president del Govern de la república bananera -perdó, regne bananer- d'Espanya, davant la cancellera alemanya. En part, em fa angúnia posar-me a la seva pell. En part, em descollono de riure. Per no plorar, és clar. Per sort -per a ell-, poques explicacions podrà donar el senyor Rajoy a la seva homòloga germànica. I és que, mentre gent amb talent està marxant d'Espanya per a buscar-se la vida en països normals -Alemanya, sense anar més lluny-, el cap del nostre executiu ni tan sols parla anglès. I alemany, menys. Sí, em torno a descollonar de riure. Novament, per no plorar.

Dies enrere, llegia al diari que el govern britànic ha iniciat una campanya de desprestigi del seu país per a frenar l'arribada d'immigrants de Romania i Bulgària. Una notícia esperpèntica -més enllà d'il·lustrar la preocupant onada de xenofòbia que està brotant a la Gran Bretanya-, el fet que un govern es gasti diners per a desprestigiar el seu propi país. En aquest sentit, el Govern d'Espanya torna a passar la mà per la cara de qualsevol altre. Amb polítics corruptes, banquers sense escrúpols i caps d'estat que cacen elefants a l'Àfrica com qui va de costellada un diumenge, la campanya de desprestigi no ha costat ni un euro de les nostres arques públiques. Perquè després ens diguin que no sabem contenir el dèficit. Si és que no n'aprendran mai, aquests europeus.


Tenia previst il·lustrar aquest text amb una fotografia de Mr. Rajoy, però finalment he optat per quelcom menys ofensiu. Aquest, com a mínim, és de ficció i no pot fer mal a ningú. I sembla més simpàtic.



2 comentaris:

  1. Fills de puta, com deies a l'altra entrada. Ara llegeixo que imputen a l'Oriol Pujol. Aquí i allà, és per marxar ben lluny...

    Ai, com ens n'anem a la merda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria més: ja fa molt de temps que ens en vam anar a la merda i sembla que alguns no se'n vulguin adonar. Quina vergonya de país. Quina vergonya!

      Elimina