diumenge, 17 de febrer de 2013

Sí se puede




Barcelona, 16 de febrer de 2013

No es tractava només de reivindicar el dret a l'habitatge -recollit en aquella mateixa constitució que tantes palles mentals inspira a tants polítics espanyols, només quan a ells els interessa-. Es tractava de dir-los que n'estem farts. D'ells. De la seva política de pa sucat amb oli. De la seva corrupció. De les seves mentides. Dels seus eufemismes. De la seva demagògia. I d'un model econòmic que no s'aguanta per enlloc. Quan estudiava, se'm van explicar moltes vegades les raons de la caiguda del comunisme, i les vaig entendre. Suposo i espero que, en un futur no gaire llunyà, també s'explicaran a les aules les raons de la caiguda d'aquest model de capitalisme salvatge, injust i insostenible. Mentrestant, seguirem sortint al carrer. Perquè si no ens escolten, no podem fer altra cosa que seguir cridant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada