dimecres, 27 de març de 2013

Fins als nassos

Fins als nassos estic de la dreta espanyola. De la seva demagògia, el seu joc brut i les seves mentides. Fins als nassos estic d'aquesta dreta espanyola que només parla d'estat de dret quan li convé, i que s'atreveix a criminalitzar tot allò que s'oposi al seu discurs perversament uniformitzador. Primer ho va fer amb totes aquelles veus que clamaven allò que la seva estretor de mires i la seva vocació centralista els impedeixen observar: que en aquesta corporació territorial que anomenem Estat Espanyol hi conviuen diverses nacions -i que entendre-ho d'aquesta manera evitaria molts conflictes i maldecaps-. I ara ho fan amb qui posa al descobert la seva estratègia de treure les castanyes del foc a una banca podrida, a costa d'una ciutadania que ja ha patit prou retallades, desnonaments i augments del cost de vida.

Tot plegat va començar el dissabte a la nit, quan determinats tertulians d'un 'debat televisiu' -entre cometes, perquè allò és en realitat pornografia catòdica- van vincular les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb l'entorn abertzale. I va acabar de posar el dit a la llaga la delegada del Govern Central a Madrid, anant fins i tot més enllà. Posant al mateix sac termes com Bildu o PAH i vinculant-los, és clar, amb el concepte de violència. Doncs mirin, jo no tinc res en contra de Bildu. Com tampoc ho tindria en contra del PP, si la seva estratègia no passés constantment per la mentida, el joc brut i el descrèdit gratuït dels seus adversaris. Sí que estic en contra, òbviament, de qui justifica qualsevol acte de violència en nom d'una pàtria o sentiment nacional. I tant me fa quin sigui aquest sentiment o aquesta pàtria.

Perquè, no se n'oblidin, aquesta dreta espanyola que tant ens alerta dels perills de Bildu i l'entorn abertzale, és la mateixa que protestava des de l'oposició quan el govern del PSOE retirava monuments franquistes de la via pública. La mateixa que condemnava activistes bascos per presumptes delictes d'apologia del terrorisme, a la vegada que finançava amb diners públics la Fundación Francisco Franco. La mateixa que tant parla d'estat de dret, però permet que centenars de famílies indefenses siguin expulsades de les seves llars per una banca que segueix obtenint beneficis. I què volen que els digui, si aquest és el seu estat de dret, ja se'l poden confitar. Perquè a mi, de petit, m'havien explicat que la democràcia era una altra cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada