dissabte, 1 de juny de 2013

Hipnosis

Lagartija Nick, la nit passada a La 2 d'Apolo.
Després d'un cap de setmana passejant per un macrofestival, va ser un gustàs tornar a degustar concerts en una sala petita. Tan sols dos grups, dient tot el que havien de dir, en un entorn molt més idoni que un escenari desproporcionat enmig del no res, i un públic reduït que anava a escoltar música i no a lluir estilismes. Dues cares d'una mateixa moneda amb l'electricitat i els decibels com a denominador comú. Els Rippers exhibint musculatura, nervi i les taules que atorguen disset anys a la carretera. I Lagartija Nick repassant bona part d'"Hipnosis" amb la formació original i la frescor del primer dia intacta, homenatges inclosos a Syd Barrett ("No Man's Land") i els Electric Prunes ("I Had Too Much to Dream (Last Night)"). Una mirada sense nostàlgia als dies en què la paraula indie encara tenia sentit.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada