Menys ambició i més passió

Kevin Parker (Tame Impala).

"Quan tenia 14 o 15 anys, estava plenament decidit a convertir-me en una estrella del rock, com qualsevol que agafi una guitarra a aquella edat. Mai em vaig pensar que passaria, perquè m'esforçava a escriure cançons i sempre pensava 'Quin sentit té tot això?'. Simplement no em semblaven bones. Però vaig seguir-ho intentant perquè m'agradava tant fer música que l'èxit va esdevenir menys important que el simple fet de tocar. Quan vaig fer els 18, havia acceptat que el meu destí es trobava en una banda qualsevol de Perth que acabaria desintegrant-se i caient en l'oblit. Curiosament, em sentia bé amb allò. Mica en mica, la passió per la música substituia l'ambició. L'ambició es va esvair perquè jo estava en contacte amb molta gent que feia música simplement pel plaer de tocar. Ens col·locàvem i fèiem concerts, ens ho passàvem bé. Però la idea de fer-ho per a assolir l'èxit havia esdevingut una broma. Tocàvem amb grups que òbviament ho feien per ser famosos. Tenien aquells equips tan cars i el seu cantant tindria el seu propi pentinat especial i tindrien totes les campanes i xiulets que et puguis imaginar mentre nosaltres estàvem totalment col·locats, preguntant-los si ens podien deixar el seu set de bateria. Observàvem aquells grups i ens preguntàvem si eren una broma, de què anaven, semblaven fotuts galls dindi. Aquella escena era tan lletja que vam acabar abandonant tota l'ambició d'esdevenir estrelles del rock. Jo estava content d'aquella manera, en pau amb el fet que mai arribaríem enlloc. Ni tan sols m'importava editar les cançons que feia perquè ja les escoltava qui jo volia que les escoltés, la gent del grup i la que ens venia a veure. Els meus amics i l'escena que hi havia al meu voltant van esdevenir molt més importants que l'èxit internacional o qualsevol altra cosa". Kevin Parker (Tame Impala) en declaracions a Uncut. L'article el signa Allan Jones i apareix publicat a l'edició de juliol de la revista britànica.






Audio: "Elephant" - Tame Impala