divendres, 21 de juny de 2013

Un darrer vals al Vallès

Llegia mesos enrere una columna on el periodista Ramón de España lamentava, textualment, que totes aquelles coses que l'han fet feliç van desapareixent poc a poc. Es referia a la crisi que pateixen dos sectors culturals anys enrere tan potents com el discogràfic o unes sales de cinema que van caient com mosques, víctimes d'una revolució digital que tots plegats hem entès malament. Com ell, jo també lamento la lenta agonia del disc com a format físic i del cinema en pantalla gran, perquè també a mi m'han fet molt feliç. I encara hi afegiria un tercer element: la premsa escrita -en paper, és clar, que a internet es troba a faltar l'olor de tinta-. Aquest matí ha arribat als quioscos l'últim número de Revista del Vallès, una de les capçaleres històriques de la premsa local i comarcal a Catalunya -havent sortit al carrer cada setmana durant 73 anys, era actualment el segon mitjà d'àmbit local més antic del país-. I quan dic últim vull dir això, últim: no n'hi haurà més. Una altra víctima d'un escenari que va molt més enllà d'un context puntual de crisi econòmica i que caldria analitzar de forma particular. Un altre periòdic que no ha pogut fer front a la caiguda de lectors i publicitat. Un altre, sí, un de tants. Però és que aquest cop la cosa em toca de molt a prop per una vinculació personal de més de deu anys. Amb aquest sobtat final, el Vallès Oriental perd un dels seus emblemes culturals i un testimoni directe de la seva història recent. I el periodisme, i amb ell tota una societat que té entre els seus drets fonamentals el de la informació, perd un altre mitjà de comunicació independent. Un conjunt heterogeni de veus i punts de vista. Una petita gota d'aigua en un desert cultural que guanya terreny poc a poc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada