dimarts, 2 de juliol de 2013

Per què Espanya no pot ser un país normal?

Poso les notícies i escolto que la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, serà jutjada al seu país per haver comparat l'Islam amb el nazisme. Al mateix informatiu escolto que la secció local del PP d'Altafulla ha comparat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'independentisme amb el propi nazisme. I aquí no passa res. Com tampoc va passar quan la Secretària General del PP a nivell estatal, María Dolores de Cospedal, va comparar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) també amb el nazisme. En qualsevol país normal d'Europa, la utilització gratuïta d'expressions tan desafortunades com aquesta té conseqüències. A l'Espanya de pandereta, sol i toros, no. A tot això cal afegir un president del Govern, Mariano Rajoy, que va protestar com a cap de l'oposició quan l'anterior executiu retirava monuments franquistes de la via pública -amb dècades de retard, per cert-. I que el seu partit, el PP, va ser fundat precisament per un exministre franquista com era Manuel Fraga. I parlo del franquisme perquè van ser ells -la dreta espanyola més rància-, i no els independentistes ni els moviments d'esquerra, els que van provocar una guerra civil. I els que es van servir de les aviacions de l'Itàlia feixista i l'Alemanya nazi -sí, l'Alemanya nazi amb qui ara ens comparen- per a bombardejar la població civil. I són aquests mateixos els que ara criminalitzen gratuïtament i quedant-se tan amples a qualsevol que s'oposi al seu model d'estat uniforme, centralitzador i gris. Els que es neguen a reconèixer la realitat plurinacional de l'estat que governen -res a veure amb el que passa en països normals com el Regne Unit, que no té cap problema en reconèixer identitats com l'escocesa- i a modificar una constitució obsoleta a no ser que la temuda Troika els posi al seu lloc. Els que davant la manca d'arguments polítics recorren a la mentida, l'insult i la violència mediàtica perquè saben que al seu país de pandereta ningú -i això inclou l'autoproclamada esquerra- els pararà els peus. És per coses com aquestes que estic cansat d'aquesta Espanya -insisteixo: no del conjunt d'Espanya que inclou gent amb els mateixos problemes i inquietuds que servidor i els que l'envolten, sinó d'aquesta Espanya-. És per això, i no per cap sentiment nacional, que no me'n sento part. I és per això, i no per cap sectarisme ni fanatisme, que me'n vull independitzar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada