diumenge, 25 d’agost de 2013

Kool Herc is alive!

Clive Campbell, aka DJ Kool Herc.
L'11 d'agost de 1973, Clive Campbell va fer de disc jockey en una festa organitzada per la seva germana en un bloc de pisos del Bronx. Ho va fer sota el nom artístic de DJ Kool Herc, i va introduir una tècnica que aniria perfeccionant amb el temps i que consistia a aïllar els breaks instrumentals de vells vinils de soul, funk i rock'n'roll, barrejar-los i alternar-los per a donar lloc a una sessió continuada de ritmes ballables. S'havia inventat el que més tard s'anomenaria hip-hop -a més de definir la figura del dj tal i com l'entenem actualment-. El gènere encara va trigar alguns anys a sortir del Bronx en forma de discos signats per gent com Afrika Bambaataa o Grandmaster Flash and The Furious Five. Però quan ho va fer, va canviar per sempre més la cara del negoci musical. La part negativa de tot plegat és que, com en tota història d'èxits i triomfs, al darrere de tot plegat hi ha un gran damnificat. I en aquest cas, la víctima és el propi Campbell, ignorat durant gairebé quatre dècades pel mateix negoci que ell va fundar sense ser-ne conscient en una block party del Bronx.

La revista britànica NME publicava el passat 10 d'agost un exhaustiu repàs als inicis del hip-hop, fent-se ressò de la importància de Kool Herc no només en la gestació d'aquest gènere, sinó en l'evolució de la música popular de l'última meitat de segle. Actualment, afectat per una malaltia de la qual no es pot tractar perquè no disposa d'una assegurança mèdica -la qual cosa equival als Estats Units a una total desprotecció en casos com el seu-, lamenta aquesta injustícia històrica però es mostra disposat a tornar a punxar on sigui que el demanin. No deixa d'impactar, en aquest sentit, que un personatge amb el seu pes històric hagi d'aprofitar una testimonial aparició a NME per apel·lar a la hipotètica bona voluntat de qualsevol promotor que estigui disposat a portar-lo de gira al Regne Unit -"Feu córrer la veu! M'encantaria tornar per aquí"-. "Encara estic viu", insisteix. I a mi em fa pensar en casos com el de Rodriguez, també injustament ignorat durant dècades, i fins i tot donat per mort abans de trobar-se de la nit al dia en boca de mig planeta. Em pregunto si també caldrà un documental per a fer justícia a tot un Kool Herc. I, en qualsevol cas, espero que aquesta justícia li arribi en vida, i no pas quan la indústria tingui sobre la taula un altre cadàver per a exprimir. Perquè, no en tinguin cap dubte, ni el més modern dels dj's que passen pel Sónar faria el que fa de no haver-se celebrat aquella festa al Bronx.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada