dissabte, 7 de setembre del 2013

Quan la paraula indie té sentit

Built to Spill.

Disco Doom.

BUILT TO SPILL + DISCO DOOM
Sala Apolo, Barcelona
6 de setembre de 2013

"Em sap greu que tanta gent que ha pagat l'entrada no hagi vist uns teloners com aquests", em comentava un conegut després que Disco Doom obrissin una nit encapçalada per Built to Spill. En efecte, malgrat la bona afluència registrada durant l'actuació dels caps de cartell, la sala encara estava pràcticament deserta quan els teloners van pujar a l'escenari. Signe inequívoc de la manca de curiositat generalitzada d'un públic que no vol descobrir allò que no coneix, ni tan sols havent pagat prèviament una entrada que li ho permet. Una veritable llàstima. I és que ahir era un dia ideal per a arribar d'hora i gaudir d'uns teloners de luxe. Uns Disco Doom que visitaven Barcelona per primera vegada i que, malgrat no mostrar la seva vessant més crua i animal -la de "Trux Reverb" (2010), el seu darrer disc oficial a dia d'avui-, van exhibir maneres amb unes cançons que els acostaven per moments als propis Built to Spill. El millor del seu set, sense cap mena de dubte, van ser els passatges instrumentals amb què el quartet suís va desplegar el seu millor arsenal sorollista. Molt més que un aperitiu per al tour de force que Doug Martsch i companyia oferien minuts després. Una musculosa i vital reivindicació d'un repertori enorme que ben aviat s'ampliarà amb un disc nou. Highlights com les aplaudides "Liar" i "Carry the Zero" van brillar amb llum pròpia durant una hora i mitja llarga que es va fer molt curta i que els components del grup van acabar, encara a l'escenari, tot desmuntant-se ells mateixos el seu equip tècnic. Una d'aquelles ocasions en què la paraula indie encara té sentit.

3 comentaris:

  1. Al final van a hacer dos entradas diferentes; una, cuyo precio incluya el concierto del grupo telonero y otra, con la que sólo puedes ver al cabeza de cartel. Que desidia y falta de interés que tiene la gente. Es patético.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente, es patético. Luego nos preguntamos por qué no va gente a ver a grupos emergentes y buscamos respuestas como la crisis o la falta de promoción. Pero es que cuando la gente ya ha pagado la entrada y está anunciado un grupo telonero, a no ser que éste sea también conocido, todo el mundo prefiere esperar en el bar de al lado que descubrir un grupo nuevo. Eso sí, luego a la hora del cabeza de cartel todos compiten con sus pintas y sus poses para parecer más melómanos que el vecino. Lamentable.

      Elimina
  2. Carlos lo que comentas es de lo mejor argumentado que nunca has dicho.
    Una pena como bien dices que eso pase.

    ResponElimina