dimecres, 18 de setembre de 2013

Valor afegit

KRIS KRISTOFFERSON
BARTS, Barcelona
17 de setembre de 2013

Assistir a un concert de Kris Kristofferson és assistir a una lliçó d'història. La de qui ha participat activament en l'evolució de la música d'arrels nord-americana de les darreres quatre dècades. La de qui ha mirat de tu a tu a Johnny Cash, Waylon Jennings, Willie Nelson i Bob Dylan, entre d'altres. La de qui ha escoltat part del seu il·lustre cançoner en veus com les d'Elvis Presley o Janis Joplin. La de qui ha s'ha reinventat en ple segle XXI amb una trilogia de discos que l'han portat novament a primera plana quan ja semblava de tornada de tot. I la de qui, amb 77 anys, encara és capaç de pujar a un escenari tot sol i reivindicar tot això durant gairebé dues hores de concert -el primer que oferia a Barcelona, però més val tard que mai-. Assumides aquestes premisses, és fàcilment perdonable que de tant en tant se li oblidés un fragment d'alguna lletra, que s'equivoqués en alguns canvis d'acord o que la seva veu no arribés a determinats tons. Perquè era precisament el timbre d'aquella veu profunda, erosionada però no pas castigada pel pas del temps, el que recordava vers a vers, cançó a cançó, que allò que passava damunt l'escenari eren paraules majors. Que escoltar aquell repertori totalment despullat i de la mà del seu autor és, a aquestes alçades, un luxe comparable al d'haver presenciat actuacions de Cash o Jennings durant les seves respectives rectes finals. I que, quan el negoci musical es lliura sense pietat a la immediatesa, els hypes de temporada i el culte més absurd a l'eterna joventut, una trajectòria sòlida, coherent i cuinada a foc lent suposa un valor afegit en el millor dels sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada