dissabte, 12 d’octubre de 2013

Classe i ofici

LLOYD COLE
Music Hall, Barcelona
11 d'octubre de 2013

"En diuen mitjana edat, però la veritat és que em trobo a l'última etapa de la meva vida", ironitzava Lloyd Cole, als seus 52 anys, des de l'escenari de Music Hall. "La primera vegada que vaig escriure una cançó sobre la mitjana edat", afegia, "tenia 26 anys". Sí, l'obra del britànic sempre ha mantingut aquell punt de serenor que anunciava, ja durant els dies dels Commotions, la vocació eterna d'un cançoner en creixement constant. Potser per això, en plena etapa de maduresa segueix sonant més fresc que qualsevol hype a la recerca de l'eterna joventut. Com a mostra, les onze cançons d'"Standards" (2013), un àlbum on Cole abandona el to reposat dels seus anteriors treballs per a recuperar la seva vessant més elèctrica. No obstant, el va presentar tot sol, recolzant-se únicament en dues guitarres acústiques que anava intercanviant i, sobretot, una veu que guanya a mida que passen els anys. Gairebé dues hores -interrompudes per un descans a la mitja part- i un repertori on el millor del nou disc -a destacar "Period Piece" i la royorbisoniana "It's Late"- va alternar-se amb perles de la mida d'"Are You Ready to be Heartbroken?", "The Young Idealists", "Broken Record", "Perfect Skin" o una gairebé irreconeixible "Rattlesnakes". Va prometre en diverses ocasions que, un cop acabat el concert, signaria tot allò que el respectable li portés. I així ho va fer, tan bon punt es van encendre els llums i sense haver tingut pràcticament temps de passar pel camerino. Classe i ofici, senyors. Classe i ofici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada