dimecres, 2 d’octubre de 2013

Dos i dos no sempre fan quatre


La meva àvia feia el millor pollastre fregit del món. Tenia un gat negre amb vocació d'arqueòleg i li agradaven els Beatles. Els dissabtes a la tarda mirava amb mi les pel·lícules que passaven per televisió -parlo de quan hi havia només tres canals i les programacions es basaven en principis com la coherència i no en el de la competència-. Quan sopava a casa seva vèiem junts "Doctor Who" -etapa Tom Baker, evidentment-. Quan sortíem a la terrassa obervàvem prats i camps on ara hi ha ciment aixecat a base de bombolles. I la seva enfermetat em va demostrar que dos i dos no sempre fan quatre. Aquest submarí va per tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada