dimarts, 29 d’octubre de 2013

Jordi Casals i Merchán - Muerte por funky o El Eutanasio (2013)

De nit és el mànager d'un grup de funk destinat a menjar-se el món. De dia, un assassí a sou que no mata a tercers, sinó a suïcides que no s'atreveixen a fer el pas tots sols. Vesteix de manera elegant, com un Blues Brother, i recorre els baixos fons de Barcelona a la recerca tant d'oportunitats laborals com de personal femení amb qui intercanviar quelcom més que impressions. El Eutanasio, un personatge amb vocació d'icona de la literatura pop catalana, protagonitza la primera novel·la de Jordi Casals i Merchán (a qui alguns de vostès coneixeran per la seva militància en projectes musicals com Komando Moriles). "Muerte por funky o El Eutanasio" (2013, Laertes) retrata la Barcelona de debò, la que hi ha sota el parc temàtic i el turisme de garrafa, la que mai podrà filmar Woody Allen. La dels soterranis estrets on la música sona a tota castanya, la de la Plaça Reial i els seus carteristes, la del Barri Xino de tota la vida que sobreviu sota un Raval de disseny, la dels bars de mala mort on uns fan negocis mentre d'altres obliden penes a cop de whisky. Amb humor, acció, acidesa i una trama trepidant farcida de rics infeliços, veïns cleptòmans, psiquiatres i productors discogràfics de dubtosa reputació, amants sense escrúpols i altres criatures urbanes. Una lectura fresca per a melòmans i ments inquietes en general.


"En el extremo opuesto de la plaza y en el extremo opuesto de la música del Jamboree, el Sidecar había sido durante los últimos ochenta y los primeros noventa una de las salas que más había apostado por el hardcore, cuando la ciudad se convirtió en referente de este estilo alternativo en todo el mundo gracias a bandas como Subterranean Kids, HHH o Corn Flakes. Cuando Barcelona era Barcelona, antes de que llegara Manu Chao".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada