dissabte, 5 d’octubre de 2013

Somriures i pell de gallina

OTIS MACE + THE MISSING LEECH
Tarambana, Cardedeu
5 d'octubre de 2013

Comparava dies enrere a Otis Mace amb gent com Elvis Costello o Billy Bragg -amb aquest darrer ha arribat a compartir escenari-. I ara mateix, hores després d'un concert-vermut que suposava el debut oficial del novazelandès als nostres escenaris, m'atreviria a dir que no té res a envejar-los. Cançons enormes, d'aquelles que et mouen les extremitats encara que estiguis assegut, d'aquelles que acabes cantant tot i no haver-les escoltat mai abans, d'aquelles que et posen la pell de gallina mentre esbosses un somriure. I el savoir faire de qui porta més de tres dècades a la carretera, jugant-se-la constantment però sense donar passes en fals. El repertori d'aquest migdia ha inclòs perles com "You're Wrong", "Zazz and the Monster" o la final "She Makes Me Feel Better than Townes Van Zandt". El d'aquesta tarda a Manresa, i els de la resta de concerts que oferirà a casa nostra durant els propers dies -consell d'amic: no es perdin aquesta gira-, experimentaran nombroses variacions. I és que el repertori de Mace és extens i, segons diuen, no li agrada gens repetir-se. Com tampoc li agrada a The Missing Leech, alter ego del manresà Maurici Ribera, que ha trencat el gel amb un vitamínic desplegament d'antifolk i punk acústic. Un dels moments definitius ha estat la interpretació d'un tema recent amb un títol impagable: "I Love My Record Label and so Should You". Doncs sí, jo també estimo el seu segell discogràfic, El Mamut Traçut. Entre d'altres coses, perquè ell mateix el va posar en marxa i això és tota una garantia de bon gust.

Otis Mace.

The Missing Leech.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada