divendres, 11 d’octubre del 2013

Taules, frescor i irreverència

DINO RATSO
Tarambana, Cardedeu
10 d'octubre de 2013

Hi ha detalls que poden espatllar un concert. Per exemple, que durant el seu decurs se senti de fons l'assaig d'un grup de música tradicional que poca cosa té a veure amb allò que passa a l'escenari -i que consti que ho dic amb tots els meus respectes cap al grup de música tradicional, amb components del qual he pogut compartir més d'un moment melòman-. A no ser, és clar, que damunt d'aquest escenari s'hi trobi Dino Ratso. L'antiheroi del Guinardó acumula taules suficients com per a sobreposar-se a qualsevol cosa, i ahir ho va deixar clar a base de monòlegs delirants i, sobretot, tonades de pop i rock'n'roll tan fresques i atemporals com àcides i irreverents. "Sofía" -amb la seva cèlebre tornada-, "El amor es una puta mierda", "Hay que matar a un cantautor" o "Mi novia era nazi" ja són himnes subterranis en tota regla, li pesi a qui li pesi. I la rereguarda queda ben servida amb títols com "Todo está fatal", "Macho alfa", "Elvis ha dejado el edificio" o la recuperada "Derrama whisky sobre tu amigo muerto". A destacar també la vital aportació de Sergio Elsangre a la guitarra solista. Els seus apunts, de vegades estridents i de vegades des d'un discret segon pla, es troben cada dia més integrats en un repertori que sembla fet a la seva mida. Com a mostra, el solo amb què va finalitzar "Mis amigos". Classe, savoir faire i moltíssima sang a les venes.


1 comentari:

  1. ¡Hola, tio! Si que has madrugado. Gracias por venir al concierto y por la reseña en tu blog. Un abrazo.

    ResponElimina