dilluns, 25 de novembre de 2013

Conformisme aterrador

The Black Angels.
"M'aterra el conformisme en què ens ha submergit el capitalisme, i més veient com ens està costant despertar-nos i reaccionar davant d'una de les èpoques política, social i econòmicament més devastadores de les darreres dècades". Alex Maas, vocalista dels psicodèlics Black Angels, en una entrevista amb Roger Estrada que Ruta 66 publica a la seva edició de novembre. Una conversa durant la qual el texà evidencia una actitud vital diametralment oposada a la de moltes bandes autoproclamades independents o alternatives. Mentre el significat d'aquests termes es perverteix en un oceà de xifres i macrofestivals patrocinats per grans corporacions, Maas es manté de peus a terra. Observa el món que l'envolta, l'analitza i dota el seu discurs artístic d'aquell esperit crític que tradicionalment ha definit el pop i el rock i que darrerament sembla haver-se diluït entre desfilades de protohypes i posats de cara a la galeria.

"T'encoratgem a repensar / les idees que tens preconcebudes / Qüestiona l'autoritat, i crea / altres mètodes de supervivència", cantava el líder dels Black Angels a "Snake in the Grass" ("Directions to See a Ghost", 2008). "És important generar debat, parlar d'allò que passa, ja sigui nosaltres dos ara mateix per telèfon o la banda quan entra a gravar un disc o ofereix un concert a qualsevol part del món", afegeix a l'entrevista. Que en prengui bona nota tota aquella escena musical tan nostrada. La mateixa que s'ha refugiat en costumismes evasius mentre els tentacles del neoliberalisme castigaven a bona part del seu públic. La mateixa que pretenia viure al marge de tot el que estava caient fins que li va tocar el rebre en forma de pujada de l'IVA. La mateixa que només aleshores va posar al cel aquell crit que havia estat incapaç d'emetre quan es retallaven la sanitat i l'educació públiques, o quan famílies senceres eren desnonades per la mateixa banca que patrocina festivals de temporada i gestiona portals digitals de venda d'entrades. La mateixa que, sota una manta d'escapisme de postal, s'ha passat per on ha volgut el principi de l'art com a reflex del seu entorn i el seu temps. Exponent inequívoc, per tant, d'aquell conformisme que a tots hauria d'aterrar-nos tant com al propi Maas.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada