divendres, 29 de novembre de 2013

Queixar-se i no fer res

Aquest matí, Canal 9 ha fet la fosa a negres definitiva. El govern valencià, a mans del PP, se n'ha sortit amb la seva i ha tancat la ràdio televisió pública, retallant de manera contundent el dret ciutadà a la informació. Des d'aquest espai vull solidaritzar-me amb 1.800 companys de professió que han estat silenciats. I vull fer també un toc d'atenció a tota una societat que sembla adormida. Fa temps que sento dir demagògicament que els mitjans de comunicació manipulen. Però en canvi no veig ningú que surti al carrer en dies com avui per a reclamar el seu dret a una informació rigorosa i contrastada. Com tampoc veig ningú que surti al carrer a rebutjar una llei eufemísticament batejada com a Seguretat Ciutadana, que no fa sinó recular les llibertats d'expressió i manifestació fins a límits no coneguts des del franquisme. En aquest país som així. Ens queixem quan ho creiem oportú. Però preferim mirar el futbol, assistir a macrofestivals de música, sortir de festa, autopromocionar-nos o simplement seguir queixant-nos, abans que fer res per a canviar les coses. I així ens va. I no em malinterpretin. Acció no equival a violència. Equival a sortir al carrer quan és necessari -i no només per a celebrar victòries esportives- i, sobretot, a entendre que les coses han de canviar i obrar en conseqüència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada