dimarts, 31 de desembre de 2013

Bon any? Doncs no

Bon any. L'expressió més repetida aquests dies. I probablement l'expressió més buida i hipòcrita de totes, amb permís de Bon Nadal. Perquè pronunciar-la és fàcil, però desitjar el bon any a algú és quelcom més complicat. Per entendre'ns, en un món com el que habitem, que nosaltres tinguem un bon any, una bona dècada o una bona vida depèn del fet que d'altres en tinguin de no tan bons. Sí, aquests dies li desitgem un bon any a tot fill de veí, però un cop acabat aquest parèntesi arbitrari i artificial que són les festes de Nadal, tornarem al de sempre. A ser competitius, a créixer, a provar de ser els millors. A carregar-nos amb aquest afany de competitivitat i creixement els bons anys, les bones dècades i les bones vides de tots aquells que no siguin tan competitius ni sàpiguen créixer tant com nosaltres. No, avui no s'acaba res i demà tan sols començarà un nou dia. I més que desitjar-nos un bon any i llepar-nos el cul els uns als altres, el millor que podríem fer és canviar de xip perquè realment tot el que vingui a partir d'ara sigui bo per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada