divendres, 6 de desembre de 2013

Constitució

Acabo de veure el vídeo en què el President del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, enalteix la Constitució que avui celebra els seus 35 anys. Una Constitució, diu Rajoy, que ha definit Espanya com un país "modern, obert i tolerant". Doncs no. Si hi ha tres coses que no defineixen Espanya són la modernitat, l'obertura i la tolerància. Parlo, òbviament i per a evitar malentesos, d'Espanya com a estat i unitat territorial amb una estructura política, no pas de la gent. Perquè la gent, a Espanya i a tot arreu, sol ser oberta, tolerant i conseqüent amb els seus temps -la millor manera de ser modern- sense necessitat de constitucions ni de líders salvapàtries amb discursos tan buits com el programa electoral del PP.

Espanya, senyors, no és moderna, oberta ni tolerant. I no ho és, precisament, per culpa d'aquesta Constitució que tant defensen determinats partits polítics quan es queden sense cap més argument. No és moderna, perquè viu regida per una Constitució aprovada fa 35 anys, que no ha votat per tant cap ciutadà espanyol menor de 53 anys i que mai s'ha modificat malgrat el context en què es va concebre: després de gairebé quatre dècades de dictadura i sota l'atenta mirada dels mateixos militars que havien governat el país amb mà de ferro. No és moderna, perquè és un dels dos únics països a tot el món que des de la segona meitat del segle XX han reinstaurat una forma de govern tan obsoleta com és una monarquia -l'altre va ser Afganistan, on l'experiment va durar de la nit al dia-.

No és moderna, perquè és l'única democràcia occidental que no només no ha jutjat els responsables dels crims d'una dictadura, sinó que alguns d'ells han acabat ocupant responsabilitats de govern en administracions democràtiques i manté sense remordiments autèntics monuments a la vergonya com és, per exemple, el Valle de los Caídos. No és moderna perquè el poder judicial està descaradament polititzat, perquè té unes classes política, empresarial i sindical definides per la corrupció, la mentida i la mala praxi, perquè en ple any 2013 el Ministeri de l'Interior planteja una llei de Seguretat Ciutadana que retalla drets fonamentals com són les llibertats d'expressió i manifestació. No és moderna perquè amb l'excusa de la crisi es carrega pilars bàsics de tota societat com són l'educació i la sanitat, perquè entén la cultura com un luxe i la matança de braus com a patrimoni cultural. I perquè és l'únic país del món on fins i tot el terrorisme s'utilitza amb finalitats electorals sense cap mena d'escrúpol -recordin l'11-M-.

Tampoc és oberta ni tolerant. No ho és perquè és incapaç de reconèixer la seva pluralitat. No és oberta ni tolerant perquè és incapaç d'assumir una realitat plurinacional que no es pot negar per moltes constitucions que es redactin. No és oberta perquè la reforma d'aquesta Constitució antiquada i fruit de la por, segueix essent a dia d'avui un tabú. No és tolerant, perquè qualsevol que qüestioni la seva uniformitat imposada i les salvatges polítiques econòmiques i socials del seu actual executiu és titllat sense miraments de nazi o abertzale. No és moderna, oberta ni tolerant perquè manté colònies al nord d'Àfrica i aixeca tanques al seu voltant que eixamplen les distàncies entre nord i sud. Perquè, lluny de voler arreglar res de tot el que acabo d'exposar, es limita a enorgullir-se'n i a celebrar-ho. I perquè la força, l'amenaça i la fanfarroneria són els seus únics arguments a l'hora d'intentar integrar a qui no pot ni vol sentir-se part d'un projecte com aquest. Per això avui no tinc res a celebrar. I per això, no pas per banderes ni qüestions identitàries que d'altra banda són ben respectables, molts ens hem sumat al procés sobiranista català.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada