divendres, 13 de desembre de 2013

Electroblues i pop naïf

ESSAIE PAS + NICO & SUNSET
Alfa Bar, Barcelona
12 de desembre de 2013

Essaie Pas no s'han inventat res, però actuen amb coneixement de causa i tenen tan clar d'on vénen com cap a on volen anar. La seva manera d'entendre l'electrònica no dista excessivament del minimalisme de Suicide o Cabaret Voltaire. Però el seu gust pel blues -pantanosa guitarra i textures noir- els connecta amb els Depeche Mode més bíblics, quan no directament amb l'univers de David Lynch. La nit passada van sortir un pèl apagats, i certament no els devia ajudar la presència ja inevitable d'aquell sector de públic que sembla anar als concerts a fer petar la xerrada. Un escenari que va canviar a partir de la tercera cançó. Pulsacions urgents, ritmes gairebé tribals i la veu de Marie Davidson apel·lant als instints més bàsics de tot individu. I una sala totalment rendida als peus del duet canadenc, com no podia ser de cap altra manera. Abans, Nico & Sunset havien desplegat el seu pop exageradament naïf. Dos actors i una història d'amor explicada en versos de color de rosa. El seu peculiar sentit de l'humor té el seu públic, però les seves cançons encara necessiten madurar i prendre més forma de la que els atorguen un baix i un violí -instruments amb què s'ha ampliat la formació-. Ahir van anunciar sorpreses que el respectable va celebrar amb sentits aplaudiments. Per exemple, que el seu serial web ha trobat patrocinadors i que aviat podran rodar amb més recursos i fins i tot amb VIPs davant les càmeres. Ho van dir amb ironia i rient-se d'ells mateixos, la qual cosa diu molt a favor seu. Però ja sabem que indie i mainstream es confonen actualment més que mai, que VIP no deixa de ser un eufemisme per a referir-se a qui entra amb calçador a qualsevol lloc pel fet de tenir un rostre conegut i que en aquest país nostre això darrer equival a noms com el de Bibiana Ballbè. Un servidor ja tremola.

Essaie Pas.

Nico & Sunset.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada