diumenge, 19 de gener de 2014

Inventiva i compromís

FLOR BRAIER + NAMINA
Antic Forn de Vallcarca, Barcelona
18 de gener de 2014

Va néixer a Buenos Aires, ha passat part de la seva vida a Barcelona i actualment viu a cavall d'ambdues ciutats. I això no és tot: la música l'ha portat a escenaris de capitals europees com París. Potser per això les seves cançons agafen una mica de tot arreu. Del tango i fins i tot de la cançó francesa, però sobretot d'un folk-pop de baixa fidelitat i amb prefix anti. Sí, l'antifolk. Aquella corrent amb la quals molts connecten sense ni tan sols haver-ne sentit parlar, però que Flor Braier coneix prou bé: emotiva versió la que es va marcar d'"Anyone Else But You" dels enyorats Moldy Peaches. No va ser l'única cover del seu set: va acomiadar-se amb un vibrant medley de "What a Feeling" (Irene Cara) i "Quizás, quizás, quizás" (Osvaldo Ferrer). Abans havia repassat íntegrament el seu primer disc, "Pony Feelings" (2011), i presentat el seu nou single, "Río" (2014). Superant problemes tècnics i lapsus momentanis amb savoir faire. I amb les espatlles ben cobertes per una banda d'excepció que elevava les cançons a base d'ambients i harmonies, i transformant un bolígraf i una jaqueta en instruments musicals.

Acte seguit va ser el torn de Namina. Nascuda a Barcelona, les seves arrels brasileres li atorguen també una visió global de la música que li permet passejar-se com si res per gèneres com el jazz vocal, la bossanova, la cançó d'autor o el folk anglosaxó. Amb molta traça a les sis cordes i una veu de múltiples capes que l'acostava en ocasions a les profunditats d'una Tracy Chapman. De fet, i com la nord-americana, Namina també va fer gala durant la seva actuació d'un compromís social inqüestionable. "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i en una nació oprimida", va proclamar tot citant a Maria Mercè Marçal. No seria l'única referència poètica d'un set list que també va reservar espai per als versos de Joan Vinyoli, i que va culminar amb una relectura de "Bella ciao" entonada pel respectable a viva veu. Un cant a la lluita, i també una celebració d'aquesta lluita. Una lluita i una figura, la de l'artista compromès, més necessàries que mai en aquests temps d'emergència.

Flor Braier.

Namina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada