dimarts, 21 de gener de 2014

Música en directe a la xarxa?

Dies enrere em referia a unes declaracions de Dave Wyndorf sobre el paper d'internet en l'àmbit de la música. "La gent viu tancada al seu propi univers sense comunicar-se de debò ni aprofundir en res. I coses com la música sempre havien estat quelcom més comunitari i més real", lamentava el líder de Monster Magnet. Dos apunts que m'han vingut al cap llegint un informe que analitza diverses tendències que cada vegada prenen més força al negoci musical. Una d'elles, segons els autors de l'informe, és la retransmissió de concerts a través d'internet. Una opció que ha esdevingut fàcil i econòmica d'aplicar gràcies a la tecnologia i que, apunten de manera literal els mateixos autors, permetrà seguir actuacions musicals "de la mateixa manera que veiem el futbol per la televisió".

A mi no m'agrada el futbol. Però qualsevol a qui li agradi sabrà que no és el mateix veure un gol de Messi des de la grada que veure'l a través d'una pantalla. De la mateixa manera, no és el mateix gaudir d'un concert presencialment, des de la pròpia percepció -i no la d'un equip audiovisual- i interactuant amb la resta del públic -un col·lectiu amb qui t'uneix com a mínim el fet d'haver sortit de casa per assistir a aquell concert-, que veure'l assegut davant de l'ordinador. Perquè, tornant a les declaracions de Wyndorf, l'experiència musical en directe és o hauria de ser comunitària i real -fins i tot quan parlem de macroesdeveniments on bona part del públic només pot veure els seus ídols a través de pantalles gegants-.

Pensin en el paper transformador que ha tingut la música durant els darrers cent anys. Pensin en el soul i el funk com a bandes sonores de la lluita pels Drets Civils als Estats Units. Pensin en esdeveniments històrics com Monterey, Woodstock o Wight. O pensin en coses més petites però igual de transcendentals, com Ramones al CBGB, els Sex Pistols al Lesser Free Trade Hall de Manchester o la Velvet Underground al Max's Kansas City. Pensin en els Beatles tant al Cavern com al Shea Stadium. Pensin en tots aquells concerts als quals han assistit i sobre els quals poden dir a dia d'avui "Jo hi vaig ser". I preguntin-se si aquests moments tindran continuïtat un cop el públic, agent vital per a qualsevol moviment o manifestació artística, hagi esdevingut el subjecte passiu i aïllat que fomenta l'entorn digital.

Woodstock 1969. Les imatges es poden emetre per internet. L'experiència no.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada