dimecres, 15 de gener de 2014

Romanticisme vs. Consum

Llegia l'altre dia la ressenya de l'edició espanyola d'un llibre publicat fa més de quinze anys al mercat anglosaxó. Tant se val de quin llibre es tractés, el cas és que jo en vaig adquirir al seu moment l'edició original en anglès, i llegint la crítica em va sobtar que hagués trigat més d'una dècada i mitja a traduir-se al castellà. I això em va portar a recordar l'odissea que va suposar per a mi adquirir aquell títol que havia descobert a través d'una revista britànica. Parlem d'un moment en què internet encara es trobava lluny de penetrar gairebé a qualsevol domicili -i al meu, no cal dir-ho, encara no ho havia fet-, i buscar un títol com aquest va implicar per a un servidor recórrer sense èxit bona part de les llibreries de Barcelona. Només una va ser capaç de localitzar el llibre en qüestió i encarregar-lo. Òbviament, l'encàrrec va trigar el seu temps a arribar, l'espera se'm va fer eterna i, quan finalment el vaig tenir a les mans, vaig experimentar aquella sensació indescriptible d'haver assolit un tresor.

Actualment, el procés seria molt més fàcil i ràpid: només em caldria accedir a qualsevol plataforma de venda online i en qüestió de dies el tindria a casa -i probablement em sortiria més económic-. Potser, si fos incapaç d'apreciar el valor d'un llibre més enllà del seu contingut, fins i tot me'l podria baixar en format digital -cosa que ara per ara ni em passaria pel cap-. En qualsevol cas, tantes comoditats m'estalviarien una pila d'esforços però em privarien d'una experiència cada vegada més romàntica. La de recórrer mitja ciutat a la recerca d'un objecte que, un cop localitzat, formarà part de la meva vida per sempre més. Vaig llegir aquell llibre tan bon punt el vaig adquirir, i no l'he revisat des d'aleshores. Però cada vegada que el veig a l'estanteria recordo tot el que acabo d'explicar. El mateix em passa amb moltíssims títols de la meva discoteca. Però no em passa amb els llibres i discos que he comprat per internet, adquisicions molt més recents de les quals -més enllà de la lectura o l'audició- no recordo res més que haver fet un clic davant del monitor i haver obert un sobre al cap de pocs dies. I ja no parlem de les descàrregues digitals. Intangibles cadenes de zeros i uns amb una càrrega romàntica inversament proporcional a la seva vocació de consum.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada