dijous, 20 de febrer de 2014

Envellir dignament

Un venerable supervivent del més genuí rock'n'roll.
El 1985, Neil Young patia una mena de crisi de la mitjana edat. Desencantat amb la ressaca del hippisme, va arribar a abraçar públicament tesis políticament conservadores i, en certa manera, a desmarcar-se de tot allò que tingués a veure amb el rock'n'roll. Un desencant que ell mateix va explicar en una entrevista publicada per Melody Maker el 7 de setembre d'aquell mateix any i recuperada recentment per Uncut -en una edició especial sobre la vida i obra del canadenc-. "D'alguna manera, el rock'n'roll m'ha fallat, no et permet envellir dignament i a la vegada seguir treballant", apuntava. "Si t'has de dedicar al rock, el millor que pots fer és cremar-te, perquè així és com et volen veure. Et volen al límit, en flames, ben bé al límit, que és on es troba la gent jove. S'estan coneixent a ells mateixos, i el rock'n'roll és la música dels joves. Aquesta és la realitat, i encara m'agrada el rock'n'roll i m'agrada tocar les cançons del meu set que són rock'n'roll, però no veig cap futur per a mi allà dins". Gairebé tres dècades després, ha resultat que de futur en tenia moltíssim. I el que encara li queda, tenint en compte els darrers moviments d'un Young que, efectivament, ha envellit dignament sense deixar de treballar. I reivindicant-se, disc a disc i concert a concert, com un dels majors exponents d'allò que anomenem rock'n'roll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada