dilluns, 3 de febrer de 2014

Philip Seymour Hoffman (1967-2014)

PHILIP SEYMOUR HOFFMAN
(1967-2014)

Els cànons de bellesa. Concepte pervers en un món tan banal com el que habitem. Un món de galeria. De cares boniques sense res a dir. De rostres i cossos que s'han passat tant temps en gimnassos i centres d'estètica que s'han oblidat de viure. De gent obsessionada per aparentar vint anys quan en té quaranta -amb tot el que això comporta, més enllà de l'estètica-. De vanitats personificades que es conserven en formol. A mi sempre m'ha agradat més allò que Pau Vallvé va anomenar lletgisme. Gent com Tom Waits, que de ben jove es va obsessionar amb la vellesa (sí, amb v) i segueix donant el millor d'ell mateix un cop assolida l'edat de prejubilació. O com Keith Richards i les seves arrugues, testimonis directes de set dècades viscudes al màxim -i de vegades al límit-. O Jim Morrison, que un bon dia va decidir engreixar-se i refugiar-se a París, deixant enrere la seva condició de poster boy i refermant la seva vocació artística. O com l'home que ahir ens va deixar, Philip Seymour Hoffman.

Definitivament, el rostre de Hoffman no encaixava als cànons establerts de bellesa. No era un Brad Pitt ni un Tom Cruise. El seu rostre no lligava amb la majoria de portades, i definitivament no servia per vendre crispetes. Però sí que servia per fer cinema. Perquè Hoffman feia això: cinema. Analitzin la seva filmografia i s'adonaran que no hi ha passos en fals. Analitzin la seva manera d'actuar i s'adonaran que era l'antítesi de la majoria d'estrelles del setè art. Mentre molts han destacat imposant la seva personalitat en tot paper que hagin interpretat, ell ho va fer defugint els deliris personals i treballant sempre pel personatge i pel conjunt de l'obra. Fixin-se sinó en com la seva presència, ja fos com a protagonista o com a il·lustre secundari, podia redefinir tota una pel·lícula. Amb Hoffman no se'n va només un actoràs. Se'n va algú que entenia el setè art més enllà de catifes, xifres i desfilades d'efectes especials. Se'n va un artista dels de debò. Dels que no encaixen en aquesta gegantina cadena de muntatge que ha esdevingut el show business.


1 comentari: