divendres, 14 de febrer de 2014

Wonderwall

BEADY EYE
Razzmatazz, Barcelona
13 de febrer de 2014

"Wonderwall". Encara recordo unes declaracions en què Liam Gallagher carregava contra el seu germà Noel pel fet d'haver interpretat cançons d'Oasis amb el seu projecte solista. Quelcom, assegurava, que ell mai faria al capdavant de Beady Eye -banda integrada, no ens n'oblidem, per quatre cinquenes parts de l'última formació d'Oasis-. Doncs bé, ahir a la nit Gallagher i companyia van tocar "Wonderwall" a Barcelona. Algun problema? Per a un servidor, cap ni un. D'entrada, la cançó és seva i pot fer-ne el que li doni la santíssima gana -i més quan parlem d'un dels temes més destrossats nit sí nit també en centenars d'open mics i karaokes arreu del món-. I això no és tot: va sonar molt millor que en l'última visita d'Oasis a casa nostra, ara fa cinc anys al Pavelló Olímpic de Badalona -ja se sap, el tamany importa, i si parlem de rock'n'roll com més petita sigui la sala, millor-. Vaja, que si Gallagher hagués mantingut la boca tancada en comptes de carregar contra el seu germà, el "Wonderwall" d'ahir hagués resultat un tour de force d'aquells que posen les coses al seu lloc.

Declaracions i conflictes familiars al marge, "Wonderwall" va suposar un dels punts àlgids d'un concert irregular. Irregular perquè hi va haver grans moments -"Four Letter Word", "Soul Love", "The Roller", "Bring the Light" o un altre rescat d'Oasis, la sempre oportuna "Cigarettes & Alcohol"-, però també n'hi va haver de francament oblidables -la descafeïnada revisió de "Gimme Shelter" dels Rolling Stones amb què es van acomiadar-. Irregular també perquè fins i tot un inici tan potent com el que prometia "Flick of the Finger" es va veure enfosquit per unes males condicions sonores que no millorarien al llarg del set. Fins i tot el propi Gallagher semblava sentir-se incòmode amb un monitor que no acabava de rutllar per moltes instruccions que adrecés al tècnic de so. Una llàstima, tenint en compte que la banda britànica visitava Barcelona en un bon moment creatiu. Els dos discos editats a dia d'avui es troben a l'alçada, com a mínim, del renaixement artístic experimentat per Oasis durant la seva darrera etapa. Però el concert d'ahir no els va acabar de fer justícia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada