dimarts, 11 de març de 2014

Cançons de maduresa

PETER PIEK + GUILHÖM
The Loch Inn, Barcelona
10 de març de 2014

El piano. Les primeres vegades que va venir de gira, no el portava. Va ser durant el tour de 2012, l'únic que ha fet per casa nostra amb el suport d'una banda d'acompanyament, quan li vam escoltar tocar en directe per primera vegada. I no es tractava ni tan sols del seu propi piano, sinó del d'un acompanyant de luxe com era Lucky Fonz III. Quan ens va visitar l'any passat, per enèssima vegada i novament en solitari, va tornar-se a servir únicament de la guitarra. Tota una declaració d'intencions, per tant, el fet que en aquesta nova gira Peter Piek no només s'hagi dut el seu propi teclat, sinó que hi toqui pràcticament la meitat del repertori. Una proporció que encara hauria estat superior la nit passada, de no haver-se allargat la tanda de bisos a petició del respectable.

Aquesta nova posada en escena no és ni de bon tros casual. Al seu darrer disc, "Cut Out the Dying Stuff" (2013), el piano ha guanyat protagonisme. Com també ho ha fet la seva vessant més malencònica i introspectiva. La mateixa que va dominar l'arsenal de temes nous -i encara inèdits- que el de Leipzig va presentar a Barcelona. La majoria dels quals, ho han endevinat, va intepretar al piano. Sí, aquest nou àlbum ha suposat per a Piek un canvi de rumb. L'abandó progressiu d'aquell pop vitalista marca de la casa en favor d'un discurs encara més personal. Un disc i unes cançons de maduresa, entesa en el millor dels sentits. Com a mostres, tres dels millors temes que ha lliurat a dia d'avui: "Painting a Line", "Girona" i "Left Room". Tres pilars d'un concert definit pel material recent i on únicament "Eli" i "Ye-e-he-e-hey", totes dues als bisos, van recordar-nos que l'alemany ja feia (boníssims) discos abans de parir un clàssic tan potencial com és "Cut Out...".

Abans de l'actuació de Piek, havia debutat als escenaris de la Ciutat Comtal el francès Guilhöm. Des de Montpelier, pantanosos acords de guitarra en to menor, puntejos minimalistes i una veu que en ocasions semblava murmurar. Tot això, subratllat per una bateria rica en matisos, tan oportuna a nivell rítmic com propensa a les atmosferes àcides i siderals. Un perfecte maridatge de folk, blues, psicodèlia i passatges orientals. I un projecte a seguir de molt a prop. Els comptadíssims temes que circulen per la xarxa -algunes demos als seus comptes de Bandcamp i Myspace, a més de diversos vídeos enregistrats en directe- convidaven a l'optimisme, però el que aquell parell van oferir la nit passada va superar totes les expectatives. Salten a la vista el rodatge i la química acumulats al llarg de dos intensos anys a la carretera. I el savoir faire, senyors, el savoir faire. A seguir-los de ben a prop.

Guilhöm.

Peter Piek.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada