divendres, 4 d’abril de 2014

Una lliçó d'història

RICKY GIL
NAUB1, Granollers
3 d'abril de 2014

Assistir a un concert de Ricky Gil és com assistir a una lliçó d'història. La definitiva resurrecció de Brighton 64 i la posterior edició del més que notable "Esta vez va en serio" (2012, BCore) han enllaçat un llegat gloriós amb un present molt més sòlid que cap època passada. Però és a les actuacions en solitari on Gil pot repassar exhaustivament tres dècades de trajectòria on també s'emmarquen projectes tan reivindicables com Los NoviosMatamala o Top Models. És per tant en concerts com el d'ahir on encara cobren nova vida temes com "Love Maker", "Impossible Friends", "Wintertime Blues" o "Play Another Number". També hi va haver mencions al repertori de Brighton, sí, però evitant els hits més evidents i apostant per joies ocultes ("Explosión Juvenil nº 17") i material recent ("Quan baixis de l'avió" o "La magia en la calle"). Tampoc hi va faltar un potent arsenal de versions on Townes Van Zandt ("Carmelita") conviu amb Neil Young ("Powderfinger"), Big Star ("September Gurls") amb Gram Parsons ("Streets of Baltimore", original de Tompall Glaser) i Chuck Berry ("Memphis Tennessee") amb Eddie Cochran ("Summertime Blues"). Ni temes propis que ara per ara només han vist la llum a través d'"Hipopòtam a Botafogo" -els dos volums que recullen les interpretacions en directe de Gil al programa radiofònic Guitarra, baix i bateria-, com "Una vida molt dura" o un "Som indomables" que, va avançar el seu autor, formarà part del proper disc de Brighton 64. Una lliçó d'història en clau de present i, sobretot, de futur.

NOTA AL MARGE
"Dead Town", "Teenage Kicks", "To the Maximum" i "Top of the Hill". La primera i la quarta les va gravar anys enrere un servidor amb el suport i l'acompanyament del Ricky. La segona és dels Undertones. La tercera és del Ricky, i va titular el tercer disc de Top Models. Ahir les vam tornar a tocar junts. I va ser una passada. Tocar en una sala com la B1 és un luxe, i fer-ho amb Ricky Gil ja ni els ho explico. Gràcies.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada