dissabte, 10 de maig de 2014

Manel Cano - "Asumir, borrar y reescribir" (2014)

Escoltin aquests violins. Escoltin com s'enlairen. Escoltin com fan malabarismes una vegada es troben a dalt de tot, com baixen i es tornen a enfilar de cop. I escoltin aquesta veu, la de Manel Cano, perquè probablement sigui una de les més singulars que trobaran ara mateix cantant pop en castellà. Cano ve de Barcelona i ha debutat enguany amb un magnànim tractat de pop etern. Di violins, sí, però també d'harmonies vocals i de melodies que t'atrapen per no deixar-te anar mai més. D'aquell on es donen cita Richard Hawley, The Divine Comedy, Belle & Sebastian, Morrissey, Adam Green -el de "Friends of Mine" (2003)- o, fins i tot, Espaldamaceta si s'acompanyés d'una orquestra pop. Deu cançons que integren un debut dels que no haurien de passar desapercebuts, "Asumir, borrar y reescribir" (2014). Deu polaroids en technicolor que responen a títols com "En las próximas canciones", "La hora de la verdad" o "Ejercicios de mímica". Escoltin-lo a Bandcamp. Els alegrarà el dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada