dijous, 26 de juny de 2014

M'hauria agradat ser-hi

Els Stones, la nit passada al Santiago Bernabéu - Foto Europa Press.

M'hauria agradat ser-hi. Al concert que els Rolling Stones van oferir la nit passada a Madrid. La meva economia no m'ho permet, i encara que m'ho permetés no crec que hagués tingut sort en aquella tómbola que va esdevenir la venda d'entrades. Però m'hauria agradat ser-hi. Perquè m'agraden. Perquè formen part de la meva vida -de la meva, i de milions més, és clar-. Perquè he tingut el plaer de veure'ls en més d'una ocasió i mai m'han decebut. I perquè, què dimonis, són els Stones i amb això n'hi hauria d'haver prou. N'hi hauria d'haver prou, dic, perquè de vegades sembla no haver-n'hi. Cada vegada escolto més veus criticant-los. Veus que, de vegades, vénen del mateix negoci musical on Ses Satàniques Majestats han regnat durant mig segle. I és aquest mig segle, aquestes cinc dècades ininterrompudes de rock'n'roll, el que m'agradaria reivindicar. No han editat cap disc clàssic des de "Some Girls" (1978), em diran alguns. I potser tinguin raó, encara que jo en discrepi. Però no és aquesta la qüestió.

Per què no parlem del llegat d'una banda que gairebé va definir tota sola això que anomenem rock'n'roll? Per què no parlem d'allò que representen Jagger, Richards i companyia? I no, no em refereixo ara a tòpics, a formes de vida ni al sexe dels àngels. Parlo de fets. Parlo de qui un bon dia va decidir donar-ho tot en nom de la seva música. D'uns individus que es podrien haver dedicat a qualsevol altra cosa -Jagger anava per economista-, però van decidir lliurar-se al rock'n'roll amb totes les seves conseqüències: compartint un pis minúscul que ni tan sols tenia un sistema de calefacció amb el qual afrontar els freds hiverns londinencs, deixant-se la pell en tota mena d'escenaris, invertint els seus guanys en el seu projecte i menjant literalment allò que podien. Parlo de gent que ho va deixar tot per dedicar-se a l'art -això vol dir que no feien música quan sortien de treballar, sinó que s'ho jugaven tot a la carta que més s'estimaven perquè aquesta carta era la seva feina-. De gent que havent fet tot allò que podria haver fet segueix girant i tocant rock'n'roll, perquè es deu única i exclusivament a la música. Només per això, i encara que no haguessin signat res de destacable des de "Some Girls", em sembla que ningú que es dediqui al negoci musical -sigui de forma professional o amateur, però amb un mínim de serietat- es troba en posició de jutjar-los gratuïtament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada