dimecres, 25 de juny de 2014

Trending topic

Jack White.
"Vaig quedar-me contrariat i preocupat per l'estat de la música en directe durant l'anterior gira. Quan vam arribar a Escòcia i la gent no aplaudia, jo pensava: 'Així és ara Escòcia?'. Aquella gent havia estat la més revoltosa del món! Vaig donar voltes al tema després de la gira i crec haver trobat la resposta. La gent ja no pot aplaudir perquè tenen una puta cosa per a enviar missatges en una mà i probablement una beguda a l'altra. A determinats músics no els preocupa aquest tema, però jo em deixo guiar pel públic. No porto set-list. No em limito a dir avui el mateix que ahir a Cleveland. És una experiència única. I si no poden tornar-me aquesta energia? Aleshores potser estic perdent el temps". Jack White en declaracions a Rolling Stone -l'edició espanyola de la revista les publica aquest mes de juny-.

Des de fa algunes setmanes circula per televisió un anunci de telefonia mòbil ambientat en un macroconcert. La protagonista és una d'aquestes persones que porten a la mà una cosa per a enviar missatges. Un terminal amb el qual fotografia el concert i posteriorment el mostra en alguna xarxa social. El mateix fan els centenars d'ànimes que l'envolten, tal i com reconeix ella mateixa mitjançant una veu en off. Això sí, com que el seu mòbil és millor que els de la resta, quan els centenars d'ànimes tot just acabin de fer les seves respectives fotografies, la de la nostra protagonista "ja serà trending topic". En altres paraules, Jack White té tota la raó. I el més preocupant no és que el públic d'un concert aplaudeixi més o menys, sinó que assisteixi a l'esdeveniment per a generar trending topics en comptes de gaudir de la música.

Em diran que l'anunci de torn, com qualsevol maniobra publicitària, fa servir l'exageració. I tindran raó, però tota exageració parteix d'un fet real i, en aquest cas, contrastat. Només cal que busquin el nom de qualsevol estrella del rock a Youtube i s'adonaran que hi ha gent que paga autèntiques fortunes per situar-se a peu d'escenari i acabar veient l'actuació a través de la pantalla d'un mòbil. Facebook i Twitter també van plens de fotografies que els seus usuaris han fet en concerts o festivals. Memòries cibernètiques d'esdeveniments que aquells assistents no recordaran de cap altra manera. Perquè a la pràctica no els van viure. Perquè estaven massa enfeinats fent fotografies i els corria moltíssima pressa per transmetre la bona nova als seus contactes de Facebook i Twitter. Perquè satisfer l'ego amb total immediatesa era més important que gaudir del moment pel qual havien pagat una entrada.

Un fenomen que òbviament no és exclusiu de la música en directe i que és extrapolable a les vacances, les excursions o fins i tot els sopars amb amics -els de veritat, no els de Facebook-. Sí, el plaer segueix essent la motivació que ens porta a viatjar, sortir a sopar o anar a un concert. Però aquest plaer ja no l'obtenim de la pròpia experiència sinó de la satisfacció dels nostres instints més narcisistes i vanitosos. D'esdevenir trending topics i acumular visites, amics i seguidors, esclaus com som de hashtags, tweets i aquells petits aparells que no som capaços d'abandonar ni durant un dinar familiar. I és aquest comportament, probablement, el que explica per què cada vegada tenim més amics a Facebook que a la vida real. És la tecnologia o és que tots plegats ens hem tornat bojos?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada