No sé si era el sant del meu barri o el d'algun barri pròxim al meu. El cas és que la festa va durar fins a altes hores de la nit i la música se sentia perfectament des del meu dormitori -sobretot tenint en compte que un servidor dorm aquests dies amb la finestra oberta per no morir-se de calor-. La festa equivalia a revetlla, i la música sonava amb força, penetrant a la meva habitació i dificultant-me la noble tasca de provar de dormir. No entraré a valorar la qualitat de la proposta musical en qüestió, simplement diré que ni de bon tros era del meu gust -d'haver sonat Northern Soul, no hagués dubtat ni dos segons a aixecar-me i sumar-me a la festa, però no era precisament el cas-. Dedueixo que a l'organització de l'esdeveniment i al seu públic sí que els agradava, perquè la cosa anava forta i va durar força estona. No em queixaré. Uns veïns celebraven la seva festa, i hi tenien tant dret com jo a mantenir-me'n al marge. Del que sí que em queixaré, és que aquests mateixos veïns boicotegin durant la resta de l'any qualsevol manifestació musical o festiva que tingui lloc a la via pública i no s'emmarqui en el seu propi calendari festiu. I que ho facin sota el pretext d'un silenci que sembla no importar-los quan són ells els que es troben de festa. L'altre dia, jo vaig aguantar sense queixar-me. Tan sols era una nit, i celebro que els altres s'ho passin bé encara que jo no participi de la seva litúrgia. A canvi, només els demano que ells tinguin la mateixa consideració de cara a la resta. Em sembla just, i no crec que sigui demanar massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada