dissabte, 23 d’agost de 2014

Ballant (antifolk) sota la pluja

The Missing Leech.

Sam Destral.

THE MISSING LEECH + SAM DESTRAL
Binary Emotions Nights @ Gelateria JiJo, Parets del Vallès
22 d'agost de 2014

El que pot arribar a fer la melomania. Maurici Ribera, l'home artísticament conegut com The Missing Leech, es va assabentar recentment que un dels seus grups preferits actuaria per fi relativament a prop de casa seva. Vaja, que es podria treure l'espina de no haver-lo escoltat mai en directe. La cosa el va emocionar de tal manera que va arribar a compondre una cançó. Ni el títol ni el contingut tenen res a veure amb el grup en qüestió, de fet es tracta d'un tema amb missatge social -la denúncia dels abusos sexuals a menors comesos per membres de l'Església Catòlica-. Sí que és, en qualsevol cas, una de les millors composicions que Ribera ha lliurat darrerament. "Godrupted", una inquietant descàrrega de post-punk edificada a partir d'acords menors que colpegen el terra com blocs de pedra tan massissa com uns versos plens de ràbia. Va ser sens dubte un dels títols destacats d'una actuació que va repassar bona part de la trajectòria del manresà, avançant també material del seu proper disc.

Una actuació que va tenir lloc en el marc del cicle Binary Emotions Nights i que va succeir al passi d'un altre exponent indiscutible de l'antifolk a casa nostra, Sam Destral. El de Gandesa també denuncia. "Zoo", una metàfora sobre els despropòsits de la classe política, ni tan sols ha passat encara per l'estudi, però ja ha esdevingut un dels pilars dels seus directes. Un tema amb gust i vocació de clàssic, i no és l'únic. "Pallasso trist" suposa una altra evidència del seu inesgotable creixement compositiu. Malenconia ben canalitzada i cacofonies donant forma a tot un tractat d'urgència i imprevisibilitat. També van sonar peces d'un fons de catàleg del qual pocs poden presumir, és clar, cas de "Noia de colors" o "Noia grisa", a més de la seva definitiva revisió d'un tema del propi Ribera. Aquell "Missing Your Own Show" que Destral tenyeix de referències velvetianes com qui no vol la cosa. Doblet d'autèntic luxe, el que va passar ahir per la JiJo. El diluvi que queia darrere l'escenari -l'actuació era a la fresca-, llamps i trons inclosos, va acabar d'arrodonir la vetllada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada