divendres, 19 de setembre de 2014

Amb la seva simple presència

Philip Seymour Hoffman a "A Most Wanted Man".
Dir que va ser un dels millors actors del seu temps és quedar-se curt. A títol pòstum ha vist la llum el seu darrer film, "A Most Wanted Man" (2014), basat en un text de John le Carré, amb Anton Corbijn a la direcció i estrenat a les nostres pantalles com "El hombre más buscado". Un thriller d'espies amb el terrorisme islamista com a marc de fons i una sinopsi que no acaba de funcionar -bon punt de partida i metafòric desenllaç, enfosquits per un desenvolupament on el realitzador prefereix deixar empremta que explicar una història-, però que Philip Seymour Hoffman -amb permís d'un també esplèndid Willem Dafoe- eleva amb la seva simple presència. I ho fa tal i com sempre ho havia fet. Posant-se ell al servei del seu personatge -un espia torturat pels dimonis personals- i no a la inversa. Res a veure amb la tònica general d'un negoci on els papers protagonistes solen esdevenir vehicles per al lluïment de rostres fotogènics.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada