dimarts, 30 de setembre de 2014

Demagògia

Demagògia. La classe política no seria la mateixa sense ella, com a mínim al nostre país. Fixin-se en el Partido Popular. Sí, Popular, del poble. És clar que en aquest cas el poble comença a les barbes de Rajoy i s'acaba al llit que li han fet al pobre Gallardón -bé, això de pobre era un dir, que els ho expliquin a totes les dones que volen decidir sobre el seu propi cos i no poden fer-ho per culpa d'aquest senyor-. Portem mesos, anys fins i tot, escoltant com la cúpula i la militància del PP acusen el Govern de la Generalitat de centrar tots els seus esforços en el procés sobiranista i no afrontar l'atur i la precarietat en què viu instal·lada bona part de la ciutadania. El PP, en canvi, sí que afronta l'atur i la precarietat. En el cas de l'atur no sabria dir exactament com ho fa, però en el cas de la precarietat està ben clar: fomentant-la amb reformes laborals, increments del cost de la vida que castiguen bàsicament a qui ja no pot aguantar més i polítiques fetes a mida del sector financer i de les grans corporacions. Consideracions àcides a banda, el que està clar és que el PP és tan nacionalista com qualsevol dels partits que defensen una hipotètica independència de Catalunya. I no passa res. O no hauria de passar res. I no passaria de no ser per la demagògia -bé, per la demagògia i per l'obstinació dels populars a negar tota realitat que els resulti incòmoda-. Però és que el propi PP que tant es queixa de la insensibilitat del govern català cap a qui més pateix els efectes de l'anomenada crisi, és el mateix que durant els darrers dies ha mobilitzat tota la maquinària de l'Estat per a suspendre en un temps rècord la convocatòria d'una consulta que simplement vol copsar l'opinió ciutadana més enllà de manifestacions, balls de xifres i majories silencioses. Si aquestes mateixes presses les tingués el PP a l'hora de crear ocupació i combatre la precarietat social i laboral, els ben asseguro que la realitat seria una altra de ben diferent. Això sí, sempre són els altres els que generen tensions i esquiven el debat social en nom d'una bandera. Demagògia, no sé si la classe política seria o no la mateixa sense ella. Però està clar que el PP es veuria obligat a fer allò que no vol ni sap fer: argumentar les seves tesis.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada