dimarts, 14 d’octubre de 2014

You still love rock'n'roll...

Jeff Tweedy.
"El rock'n'roll com a moda i estil de vida comercial ja fa temps que flaqueja. Però per a mi existeix una part del rock'n'roll que segueix essent virtualment la mateixa. Tot gira al voltant del mateix principi, el fet d'atorgar-te poder a tu mateix i sentir-te bé essent qui ets. El que faig ara es percebria com a rock'n'roll en el sentit tradicional? I tant que no. Jo mateix, amb 18 anys, hauria pogut mirar això que faig ara i considerar-ho rock'n'roll? No. Però amb 46 anys, segueixo sentint el mateix que sentia quan en tenia 18 i tocava davant un grapat de gent a qui jo importava una merda, quan m'enfilo a l'escenari i toco 14 cançons d'un disc que ningú ha escoltat. Això no és menys rock'n'roll que allò que feia amb 18 anys. En certa manera, és una mica més honest i directe"Jeff Tweedy (Wilco) reflexiona sobre el significat del rock'n'roll a l'edició d'octubre d'Uncut.

A la mateixa revista, Ryan Adams explora l'essència del mateix terme tot recordant els dies de Whiskeytown. "Sabia que si el grup fracassava -i estava destinat a fracassar, perquè no era real-, jo ho acabaria engegant tot a la merda. Recordo pensar que ho portaria a l'extrem, evitant únicament ferir ningú, anar a la presó o morir. Que viuria aquella història, perquè la coneixia bé. Fixa't en les bandes de rock'n'roll que amb prou feina surten endavant, aquestes són les que jo havia vist tota la vida. Moltes vegades no érem massa bons, jo no era un bon guitarrista, m'agradava emborratxar-me, era molt tímid, amb prou feina podia mirar la gent a la cara, era realment tímid amb les noies i reservat amb els meus amics fins que bevia una mica. Em sentia incòmode amb mi mateix. I la meva postura era, si no ets prou bo hauries d'autodestruir-te, això tenia sentit. Sempre vaig pensar que el rock'n'roll consistia en això. Quelcom real".


Ryan Adams.
Tweedy i Adams. Dos dels grans renovadors de la música nord-americana durant el canvi de segle. Dues visions complementàries del rock'n'roll, explicades des de l'experiència vital. Dos sucosos articles amb la redempció com a comú denominador. I una redempció que en ambdós casos ha arribat amb forma de disc. El primer acaba d'editar "Sukierae" (DBPM Records) amb Tweedy, el refrescant projecte que ha encetat amb el seu fill Spencer. El segon ha signat un àlbum homònim (Pax Americana / Columbia) on exhibeix nervi i es mostra en forma.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada